L’article 42 de la Llei 14/1986, del 25 d’abril, General de Sanitat –LGS-, en relació a les competències dels ens locals, estableix que en legislar, les Comunitats Autònomes, han de tenir en compte les responsabilitats i competències de les províncies, municipis i altres administracions territorials intracomunitàries, d’acord amb el que estableixen els estatuts d’autonomia , la Llei de Règim Local i aquesta Llei.
Per aquest motiu, la LGS estableix que els ajuntaments, sense perjudici de les competències de les altres administracions públiques, tindran les següents responsabilitats mínimes en relació amb l’obligat compliment de les normes i plans sanitaris:
| a) Control sanitari del medi ambient: Contaminació atmosfèrica, proveïment d’aigües, sanejament d’aigües residuals, residus urbans i industrials. |
| b) Control sanitari d’indústries, activitats i serveis, transports, sorolls i vibracions. |
| c) Control sanitari d’edificis i llocs d’habitatge i convivència humana, especialment dels centres d’alimentació, perruqueries, saunes i centres d’higiene personal, hotels i centres residencials, escoles, campaments turístics i àrees d’activitat físic esportives i d’esbarjo. |
| d) Control sanitari de la distribució i subministrament d’aliments, begudes i altres productes, directament o indirectament relacionats amb l’ús o consum humans, així com els mitjans del seu transport. |
| e) Control sanitari dels cementiris i policia sanitària mortuòria. |
Aquestes competències també es varen recollir a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, que en el seu article 25.2,j) estableix que els municipis han d’exercir, com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, pel que ara ens interessa, la protecció de la salubritat pública.
A més, les corporacions locals també han de participar en els òrgans de direcció de les Àrees de Salut i per això l’article 57 LGS estableix quins són els òrgans de les Àrees de Salut i pel que fa als òrgans de participació parla dels consells de salut d’Àrea, que són òrgans col·legiats de participació comunitària per a la consulta i el seguiment de la gestió.
Els consells de salut d’àrea estan constituïts per:
a) La representació dels ciutadans a través de les corporacions locals compreses en la seva demarcació, que suposarà el 50 per 100 dels seus membres.
b) Les organitzacions sindicals més representatives, en una proporció no inferior al 25 per 100, a través dels professionals sanitaris titulats.
c) L’Administració sanitària de l’Àrea de Salut.
Les seves funcions són:
| a) Verificar l’adequació de les actuacions a l’Àrea de Salut a les normes i directrius de la política sanitària i econòmica. |
| b) Orientar les directrius sanitàries de l’Àrea, a l’efecte podran elevar mocions i informes als òrgans de direcció. |
| c) Proposar mesures a desenvolupar en l’Àrea de Salut per estudiar els problemes sanitaris específics de la mateixa, així com les seves prioritats. |
| d) Promoure la participació comunitària al si de l’Àrea de Salut. |
| e) Conèixer i informar l’avantprojecte del Pla de Salut de l’Àrea i de les seves adaptacions anuals. |
| f) Conèixer i informar la memòria anual de l’Àrea de Salut. |
Per donar compliment al que preveuen els apartats anteriors, els Consells de Salut de l’Àrea podran crear òrgans de participació de caràcter sectorial.
La regulació de la salut pública a Catalunya
El legislador català, en l’article 67 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya estableix quines són les competències dels Ajuntaments i ens diu que els Ajuntaments participen en els òrgans del Servei Català de la Salut de la manera prevista per aquesta Llei.
En el marc del sistema sanitari públic de Catalunya, els Ajuntaments són competents per:
| a) Prestar els serveis mínims obligatoris establerts per la legislació que regula el règim municipal pel que es refereix als serveis de salut i altres regulats en aquesta Llei. |
| b) Prestar els serveis necessaris per a donar compliment a les següents responsabilitats mínimes en relació amb l’obligat compliment de les normes i els plans sanitaris relatius a: |
| Control sanitari del medi ambient: contaminació, atmosfèrica, abastament d’aigües, sanejament d’aigües residuals, residus urbans i industrials. |
| Control sanitari d’indústries, activitats i serveis, transports, sorolls i vibracions. |
| Control sanitari d’edificis i llocs d’habitatge i de convivència humana, especialment dels centres d’alimentació, perruqueries, saunes i centres d’higiene personal, hotels i centres residencials, escoles, campaments turístics i àrees d’activitat físico-esportiva i d’esbarjo. |
| Control sanitari de la distribució i el subministrament d’aliments, begudes i altres productes, directament o indirectament relacionats amb l’ús o el consum humà, així com de llurs mitjans de transport. |
| Control sanitari dels cementiris i la policia sanitària mortuòria. |
| c) Promoure, en el marc de les legislacions sectorials, aquelles activitats i prestar els serveis sanitaris necessaris per tal de satisfer les necessitats i les aspiracions de llur comunitat de veïns i en particular: |
| La defensa dels consumidors i els usuaris de la sanitat. |
| La participació en la gestió de l’atenció primària de la salut. |
| La protecció de la sanitat ambiental. |
| La protecció de la salubritat pública. |
| d) Realitzar activitats complementàries de les que siguin pròpies d’altres Administracions públiques en les matèries objecte d’aquesta Llei, i en particular, pel que fa a l’educació sanitària, l’habitatge, la protecció del medi i de l’esport en els termes establerts en la legislació que regula el règim municipal. |
| e) Prestar els serveis relacionats amb les matèries objecte d’aquesta Llei derivats de l’exercici de les competències que en ells puguin delegar la Generalitat de Catalunya segons el termes establerts en la legislació que regula el règim municipal. |
I per al desenvolupament de les funcions a què es refereix l’apartat anterior, els Ajuntaments poden sol·licitar el suport tècnic del personal i dels mitjans de les Regions i els Sectors Sanitaris en la demarcació dels quals es troben compresos.
El personal sanitari del Servei Català de la Salut que presti suport als Ajuntaments en la realització de les referides funcions té la consideració, només a aquests efectes, de personal al servei dels Ajuntaments.
També el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, estableix en el seu article 66.3 que són competències municipals, pel que ara ens interessa: g) Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d’usuaris i de consumidors, h) La protecció de la salubritat pública, i) La participació en la gestió de l’atenció primària de la salut.
Els Consells de Direcció de la Regió Sanitària
Pel que fa a la participació dels ajuntaments en les àrees de salut, hem de tenir en compte que a Catalunya, l’article 24 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, equipara les Àrees de Salut amb les Regions Sanitàries i en el seu article 24 estableix que el Consell de Direcció de la Regió sanitària està format per:
| a) Sis representants del Departament de Sanitat i Seguretat Social. |
| b) Dos representants dels Consells Comarcals del territori de la Regió corresponent. |
| c) Dos representants dels Ajuntaments del territori de la Regió corresponent. |
Els membres del Consell de Direcció de la Regió Sanitària són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social, a proposta de cada una de les representacions que el componen.
En el cas dels representants dels consells comarcals i els ajuntaments, la proposta ha d’ésser efectuada per les entitats associatives d’ens locals de Catalunya.
El nomenament es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que els interessats puguin ésser reelegits successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida.
El President del Consell, que té la representació institucional del Servei Català de la Salut en l’àmbit territorial de la Regió Sanitària, és nomenat pel Conseller de Sanitat i Seguretat Social d’entre els representants del Departament que en formen part.
El Vice-president és nomenat pel Conseller de Sanitat i Seguretat Social, a proposta i d’entre els representants de les Corporacions Locals.
A les sessions del Consell de Direcció assisteixen, amb veu però sense vot, el Gerent de la Regió Sanitària i, així mateix, un tècnic superior de la Regió escollit pel President, que actua com a Secretari.
Els Consells de Direcció dels Sectors Sanitaris
També hem de tenir en compte que a Catalunya l’article 33 de la LOSC estableix que la Regió Sanitària s’ordena en subunitats territorials integrades, que són conformades per un conjunt d’Àrees Bàsiques de Salut, i compten amb una estructura desconcentrada de direcció, gestió i participació comunitària, denominades Sectors Sanitaris, i l’article 34 de la LOSC estableix que el consell de direcció, que és l’ òrgan de govern del sector sanitari, és format pel nombre de representants del departament competent en matèria de salut i el nombre de representants dels ajuntaments i dels consells comarcals del territori del sector corresponent que determini en cada cas, per mitjà d’una ordre, el conseller o consellera del dit departament, amb consulta prèvia als ens locals del sector sanitari, atenent les característiques geogràfiques, socioeconòmiques, demogràfiques, laborals, epidemiològiques, culturals, climàtiques, de vies i mitjans de comunicació, i de dotació de recursos sanitaris de l’àmbit del sector corresponent.
La presidència del consell de direcció correspon a qui designi el conseller o consellera del departament competent en matèria de salut d’entre els representants d’aquest departament en el consell de direcció.
La representació del departament competent en matèria de salut, incloent-hi la presidència, ha d’ésser del 60%, i la representació dels ajuntaments i dels consells comarcals del territori del sector corresponent ha d’ésser del 40%. Es poden establir mecanismes de vot ponderat, que han de respectar els percentatges assenyalats.
El director o directora del sector sanitari assisteix al consell de direcció amb veu però sense vot, si no n’és membre. Si n’és membre, hi assisteix amb veu i vot.
Els membres del Consell de Direcció del Sector Sanitari són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social, a proposta de cada una de les representacions que el componen.
En el cas dels representants de les corporacions locals, la proposta ha d’ésser efectuada per les entitats associatives d’ens locals de Catalunya.
El nomenament es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que els interessats puguin ésser reelegits successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida.
D’acord amb l’article 35 de la LOSC correspon al Consell de Direcció del Sector Sanitari el desenvolupament de les funcions següents:
| a) Elaborar el Pla de Salut en l’àmbit territorial del sector. |
| b) Analitzar els objectius del Sector i fer-ne el seguiment, adaptant els programes d’actuació sòcio-sanitària als esmentats objectius. |
| c) Conèixer l’escenari pressupostari corresponent a la regió sanitària a la qual pertany. |
| d) Aprovar la Memòria anual del Sector. |
| e) Avaluar de forma continuada la qualitat de l’assistència prestada pels centres, els serveis i els establiments adscrits al Sector i establir les mesures oportunes per tal de millorar-ne el funcionament. |
| f) Estudiar i establir les mesures adequades per tal de millorar l’organització i el funcionament intern de les diferents unitats que conformen el Sector Sanitari. |
| g) Definir la política de personal del Sector, d’acord amb les directrius establertes pels òrgans competents del Servei Català de la Salut. |
Els acords del Consell de Direcció s’han d’adoptar per majoria absoluta dels membres que el componen.
Finalment els ajuntaments també s’han de coordinar, d’acord amb l’article 41 de la LOSC amb els equips d’atenció primària de les Àrees Bàsiques de Salut.
Pel que fa als Consells Comarcals
L’article 65 de la LOSC estableix que participen en els òrgans del Servei Català de la Salut de la manera prevista per aquesta Llei i en el seu article 66 estableix que són competents per a:
| a) Coordinar els serveis sanitaris municipals entre ells i aquests amb els de la Generalitat, tot garantint una prestació integral en llur àmbit respectiu. |
| b) Fer activitats i prestar serveis sanitaris d’interès supramunicipal, especialment els referents al control sanitari del medi ambient, la salubritat pública, l’epidemiologia i la salut pública en general. |
| c) Participar en la planificació sanitària de la Generalitat d’acord amb el que preveu l’article 64.2. |
| d) Proporcionar suport informatiu i estadístic a l’Administració sanitària de la Generalitat pel que fa al desenvolupament de les seves funcions. |
| e) Participar activament en el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut i també en el Consell de Direcció de la Regió Sanitària corresponent. |
A més de les competències assenyalades, les comarques han d’exercir aquelles altres que el Consell Executiu de la Generalitat i els municipis els deleguin o assignin d’acord amb el que estableix la legislació sobre règim local.
Trobareu més informació sobre les regions sanitàries i les àrees sanitàries, així com dels seus òrgans de gestió i participació en el següent enllaç extern al Cat Salut: http://catsalut.gencat.cat/ca/catsalut-territori/regions-sanitaries/
Els plans de salut i altres instruments
L’article 62 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya estableix que les línies directives i de desplegament de les activitats, els programes i els recursos del Servei Català de la Salut per a assolir les seves finalitats constitueixen el Pla de Salut de Catalunya.
El Pla de Salut és l’instrument indicatiu i el marc de referència per a totes les actuacions públiques en la matèria, en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya.
Aquest Pla de Salut de Catalunya és aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat, a proposta del Conseller de Sanitat i Seguretat Social, tenint en compte els objectius de la política socioeconòmica i de benestar social de la Generalitat de Catalunya i té un període de vigència de cinc anys.
L’article 63 estableix quin ha de ser el seu contingut:
| a) Una valoració de la situació inicial, amb l’anàlisi dels recursos personals, materials i econòmics esmerçats, de l’estat de salut, dels serveis i els programes prestats, i de l’ordenació sanitària i jurídico-administrativa existent. |
| b) Els objectius i nivells a assolir quant a: |
| · Indicadors de salut i malaltia. |
| · Promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció sanitària i sòcio-sanitària i rehabilitació. |
| · Homogeneïtzació i equilibri entre regions sanitàries. |
| · Disposició i habilitació de centres, serveis i establiments. |
| · Personal, organització administrativa, informació i estadística. |
| · Eficàcia, qualitat, satisfacció dels usuaris i cost. |
| c) El conjunt dels serveis, els programes i les actuacions a desplegar, generals i per Regions Sanitàries. |
| d) Les previsions econòmiques i de finançament, generals i per Regions Sanitàries. |
| e) Els mecanismes d’avaluació de l’aplicació i el seguiment del Pla. |
Com es formula aquest pla?
El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha de formular els criteris generals de la planificació sanitària, i ha de fixar els objectius, els índexs i els nivells bàsics a assolir en les matèries objecte d’inclusió en el Pla de Salut de Catalunya. Així mateix, ha d’establir la metodologia i el termini per a l’elaboració del Pla de Salut.
La Regió Sanitària, per mitjà del seu Consell de Direcció, ha de formular l’avantprojecte del Pla de Salut corresponent al seu àmbit territorial i d’activitats, escoltats els Consells Comarcals i basat en els respectius plans de salut de les Regions i dels Sectors sanitaris que conformen la Regió, que ha de tramitar al Consell de Direcció del Servei Català de la Salut.
El Pla sanitari corresponent als serveis i les prestacions comuns i generals és elaborat pel Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, el qual alhora aplega els plans de salut de les Regions i comprova llur adequació als criteris generals de planificació sanitària; les recomanacions i els suggeriments que se’n derivin són tramesos a les respectives Regions Sanitàries.
El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d’integrar els diferents plans juntament amb el pla d’actuacions del mateix Departament, ha de resoldre les qüestions pendents, i adequar el conjunt del Pla a les previsions de la política sanitària i econòmica.
El Pla de Salut de Catalunya, un cop aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat, s’ha de remetre al Parlament de Catalunya en el termini màxim de trenta dies a fi que el conegui.
Podem trobar més informació sobre els diferents Plans de Salut al portal extern del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya: http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/Pla_salut/
El Pla interdepartamental de salut pública
L’article 4 de la Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública estableix que el Pla interdepartamental de salut pública, coordinat amb el Pla de salut de Catalunya, en el qual s’integra, és l’eina de govern i el marc indicatiu de les accions de salut pública. Les seves propostes vinculen el Govern. Els departaments que tenen competències en àrees que incideixen en la salut de la població han de desplegar aquestes propostes.
El Govern aprova el Pla interdepartamental de salut pública a proposta del departament competent en matèria de salut. El Govern ha de presentar aquest pla al Parlament. La vigència del Pla interdepartamental de salut pública és la mateixa que la del Pla de salut de Catalunya.
L’elaboració del Pla interdepartamental de salut pública correspon als departaments que exerceixen competències en àrees que incideixen en la salut de la població. N’assumeix el lideratge el departament competent en matèria de salut per mitjà de la secretaria sectorial de salut pública i de l’òrgan competent en matèria de planificació sanitària, que han d’actuar de manera coordinada amb el Servei Català de la Salut.
El procediment d’elaboració del Pla interdepartamental de salut pública ha de garantir la participació de les administracions, les institucions, els agents socials i econòmics, les societats científiques, les corporacions professionals i la societat civil en general.
El Pla interdepartamental de salut pública ha de desenvolupar iniciatives destinades a afavorir la promoció específica de la salut de les dones, d’acord amb els plans de polítiques per a les dones aprovats pel Govern.
Trobarem més informació al següent enllaç extern a l’Agència de Salut Pública de Catalunya: http://salutpublica.gencat.cat/ca/sobre_lagencia/pinsap/
El Pla de seguretat alimentària
L’article 43 de la LSP estableix que el Pla de seguretat alimentària és el marc de referència per a les accions públiques en aquesta matèria de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals. Comprèn les línies directives i de desplegament de les actuacions i els programes que es duen a terme per a assolir les finalitats del Pla.
El procediment d’elaboració del Pla de seguretat alimentària ha de garantir la intervenció de les administracions, les institucions, les societats científiques i els professionals relacionats amb la seguretat alimentària, i també de la societat civil. El Govern, a proposta dels departaments competents en matèria de salut, agricultura, alimentació, ramaderia i pesca, aprova el Pla. El Govern ha de trametre aquest pla al Parlament.
El Pla de seguretat alimentària té la mateixa vigència que el Pla de salut de Catalunya.
El Pla de seguretat alimentària ha d’incloure:
| a) Els objectius de seguretat alimentària pel que fa als àmbits següents: la innocuïtat dels aliments; la sanitat, la nutrició i el benestar dels animals; la sanitat vegetal; els productes zoosanitaris i fitosanitaris, i la contaminació ambiental, si afecten directament la seguretat alimentària. |
| b) El conjunt dels serveis, els programes i les actuacions que s’han de desenvolupar. |
| c) Els mecanismes d’avaluació dels objectius i del seguiment del Pla. |
Trobarem més informació sobre el Pla de seguretat alimentària en el següent enllaç extern a l’Agència de Seguretat Alimentària de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1299/index.html
La participació de la ciutadania en temes de salut
A banda dels òrgans que hem comentat abans, dels Consells de Direcció de la Regió Sanitària i dels Consells de Direcció dels Sectors Sanitaris, els municipis, poden crear òrgans participatius i en aquest cas, òrgans participatius en l’àmbit de la salut.
El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya estableix en el seu article 154 que les corporacions locals han de facilitar la més àmplia informació sobre llur activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida local, sense que aquestes formes, mitjans i procediments de participació, creats en l’exercici de llur potestat d’autoorganització, no disminueixen les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius.
Article: La salut i la sanitat pública als municipis
Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas
Publicat al blog: https://laciutatambllei.wordpress.com
Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.