A vegades, les xarxes de subministrament d’electricitat de les nostres ciutats, poden patir avaries, en algunes zones o barris i l’empresa distribuïdora no pot al·legar una situació de força major, quan el que ha passat és el resultat de la inadequació de les instal·lacions elèctriques, o s’hagin produït a conseqüència de fenòmens atmosfèrics que es considerin habituals o normals en cada zona geogràfica, d’acord amb les dades estadístiques de què es disposi.
Sí que són causes de força major quan parlem d’un tall del subministrament elèctric, per circumstàncies excepcionals, perquè la normativa estableix que no es consideren incompliments de qualitat els provocats per causa de força major o les accions de tercers, sempre que l’empresa distribuïdora ho demostri davant l’Administració competent.
Per aquest motiu, en cas de discrepància, sobre si es tracta d’un cas de força major o no haurà de ser l’autoritat competent qui ho determini.
Aquestes avaries solen produir-se pel mal estat de la xarxa, que fa que s’hagi de reparar i per aquest motiu, els usuaris de la zona, es quedaran sense subministrament, provocant molèsties i segons el temps que duri la interrupció del subministrament, pot provocar també pèrdues econòmiques, per la pèrdua d’aliments dels aparells frigorífics, o pels afectes que pugui tenir, pels comerços i les empreses de la zona afectada.
Les reparacions de les instal·lacions elèctriques i els talls de subministrament
Totes les reparacions de les avaries causen molèsties a la ciutadania, ja sigui perquè es queden sense electricitat una estona, o perquè la interrupció s’allarga més temps del que seria desitjable.
Per aquest motiu, si la reparació es pot programar, se’ns ha d’avisar amb antelació, però si s’ha de fer per motius de seguretat, es pot fer de forma immediata i ha de comunicar a l’autoritat competent.
L’article 52.2 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric estableix que es pot suspendre temporalment el servei elèctric, quan això sigui imprescindible per al manteniment, reparació d’instal·lacions o millora del servei o per raons de seguretat del subministrament.
En tots aquests supòsits, la suspensió requereix autorització administrativa prèvia i comunicació als usuaris en la forma que es determini, però s’exceptuen aquelles situacions on l’operador elèctric ha de fer-ho per poder garantir la seguretat del subministrament, cosa que s’ha de justificar amb posterioritat a les autoritats competents.
De la mateixa manera, l’apartat sisè del mateix article estableix les empreses distribuïdores poden, procedir a la desconnexió de determinades instal·lacions de manera immediata, en situacions que comportin risc per a les persones o coses i en els casos que es preveuen reglamentàriament.
A Catalunya la normativa aplicable és la Llei 18/2008, del 23 de desembre, de garantia i qualitat del subministrament elèctric que en el seu article sisè distingeix les avaries originades per causes de força major o per terceres persones, de les interrupcions que pugui aplicar l’operador del sistema elèctric.
Quan hi ha avaries en situacions que no són de força major el temps màxim per a atendre les incidències pròpies de la xarxa de distribució d’alta i de mitjana tensió i fer les actuacions necessàries per a restablir el 90% dels subministraments interromputs en cada incidència ha d’ésser de:
- 2 hores en els municipis de més de 20.000 subministraments,
- de 4 hores en els municipis d’entre 2.000 i 20.000 subministraments i
- de 6 hores en els municipis de fins a 2.000 subministraments, incloent-hi sempre els subministraments a establiments sanitaris i la resta de subministraments essencials.
- Igualment, cal fer el restabliment del subministrament elèctric en menys de 2 hores a tots els hospitals de la xarxa hospitalària d’utilització pública de Catalunya (XHUP).
- El restabliment total del subministrament s’ha de fer en el temps mínim addicional necessari, que no ha de superar les 2 hores.
Per tant, s’ha d’analitzar en cada cas si estem o no davant d’una situació excepcional.
Cal tenir en compte, però que les empreses distribuïdores que donin servei a més d’un milió de clients han de disposar, com a mínim, d’una subestació mòbil d’auxili, d’una potència nominal com a mínim de 30 megavolts amperes (MVA), preparada per a ésser connectada a la xarxa elèctrica en situacions de contingència i que totes les empreses distribuïdores han de disposar d’equips auxiliars d’emergència i de grups electrògens per a atendre incidències excepcionals, d’acord amb el que estableixi el pla d’actuació davant incidències.
L’article 8, de la Llei 18/2008, del 23 de desembre, de garantia i qualitat del subministrament elèctric, estableix que les empreses distribuïdores tenen l’obligació de comunicar expressament a l’òrgan competent les incidències que provoquin una interrupció del subministrament elèctric superior a 30 minuts i que afectin més de 1.000 clients.
De la resta d’incidències, se n’ha de portar el registre corresponent, que ha d’estar a disposició de l’administració.
També s’ha de comunicar expressament als ajuntaments dels municipis afectats les incidències que comportin una interrupció del subministrament elèctric superior a 30 minuts, d’acord amb el que estableixi el pla d’actuació davant incidències.
L’article 105.5 del Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica -RDTDCSEE-, estableix que en cas d’incompliment dels valors fixats per a la qualitat del producte, l’empresa distribuïdora ha d’adoptar les mesures corresponents per reparar, en un termini màxim de sis mesos, les causes que motivin la deficient qualitat del producte, llevat que per l’alta complexitat tècnica l’Administració competent en determini un termini superior. En aquests casos, és necessari instrumentar un pla que sigui aprovat per l’Administració competent.
Denúncies per qüestions de seguretat
Hi ha situacions en què la ciutadania no vol reclamar per temes particulars, per les molèsties que li han causat els talls de subministrament, sinó que el que vol fer és denunciar el mal estat d’una de les instal·lacions de la xarxa elèctrica, sobretot, per raons de seguretat.
En aquesta situació, els ciutadans i les ciutadanes, poden presentar una denúncia davant de l’autoritat competent.
La Generalitat de Catalunya té un tràmit virtual que explica com cal actuar en aquestes situacions en què les persones vulguin posar en coneixement de l’Administració pública determinats fets o situacions relatius al mal funcionament, al mal estat o altres incompliments reglamentaris de les instal·lacions de producció, transport i distribució d’energia elèctrica poden posar una denúncia/demanda davant l’Administració, per uns fets relacionats amb:
- Deficiències tècniques i de seguretat de les instal·lacions.
- Altres incompliments de la normativa aplicable a les instal·lacions de producció, transport i distribució d’energia elèctrica.
- Situacions antireglamentàries per qüestions de distàncies de la xarxa elèctrica davant edificacions, terra, arbrat…
- Sol·licituds d’assessorament i informació sobre les condicions de seguretat que ha de tenir la xarxa de transport i distribució d’energia elèctrica.
Trobareu més informació al següent enllaç extern:
Generalitat de Catalunya, G. (2023, March 17). Denúncia/Demanda respecte de l’estat/funcionament de les instal·lacions de producció, transport i distribució d’energia elèctrica . Canal Empresa. Canalempresa. https://canalempresa.gencat.cat/ca/integraciodepartamentaltramit/tramit/PerTemes/Denuncia-pel-mal-estat-funcionament-de-les-installacions-de-produccio-transport-i-distribucio-denergia-electrica?category=75236c7c-a82c-11e3-a972-000c29052e2c&moda=1
El paper de les associacions de veïns i veïnes
Les associacions de veïns i veïnes de les ciutats, poden tenir un paper molt important en la defensa dels drets dels ciutadans i ciutadanes, també davant de les empreses de subministrament bàsic, de gas i d’electricitat, quan les seves pràctiques comercials, afecten els interessos dels habitants dels seus barris.
Sovint costa molt, que les persones, de forma individual, sàpiguen com adreçar-se a l’empresa distribuïdora de l’electricitat o del gas, per reclamar que els talls i les avaries se solucionin com més aviat millor i amb el menor nivell d’afectació, especialment, per a la gent gran i les persones malaltes.
Les associacions de veïns i veïnes, poden defensar els drets col·lectius i els interessos generals, de la ciutadania i actuar com a persona interessada dins dels procediments sancionadors, contra aquestes empreses.
Això facilita molt les coses a totes les veïnes i veïns dels barris i es pot fer, d’acord amb el que s’estableix a l’article 158.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que ens diu que les associacions constituïdes per a la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns tenen la consideració d’entitats de participació ciutadana.
La Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, en el seu article 311-3,2 estableix que les persones jurídiques poden ésser part processal, intervenir en judicis en defensa de llurs interessos i defensar-hi interessos col·lectius relacionats amb llur objecte o llur finalitat, d’acord amb el que estableix l’ordenament jurídic.
Quan es vol presentar una queixa o una reclamació per part de les associacions de veïns i veïnes, les queixes, les reclamacions tenen un efecte diferent del que tenen, quan les presenten directament les persones consumidores.
En aquests casos les persones associades que ho sol·licitin a l’associació, poden autoritzar-la a presentar la queixa o la reclamació en el seu nom i, si finalment la persona associada, en la seva condició de persona consumidora, vol presentar una denúncia contra l’empresa, cal tenir en compte que l’associació, si vol tenir la consideració de persona interessada en els procediments administratius en què l’Administració s’hagi de pronunciar amb relació a aquest cas individual, només ho podrà fer amb l’autorització de la persona o persones afectades.
Així doncs, les queixes i les reclamacions que poden presentar les Associacions de Veïns i Veïnes contra les empreses, s’ha de fonamentar, normalment, en la defensa dels interessos generals i col·lectius.
Per poder presentar una queixa, una reclamació o una denúncia de consum, per part d’una Associació de Veïns i Veïnes cal:
Mirar si en els seus Estatuts, es recull aquesta finalitat, però cal tenir en compte que legalment, les associacions de veïns i veïnes ja tenen com a finalitat la defensen els drets generals de la ciutadania i també els interessos sectorials, per la qual cosa, quan una associació de veïns i veïnes, vulgui intervenir en la defensa dels interessos generals i els interessos dels seus associats, en l’àmbit sectorial del consum, ho pot fer.
Per presentar la queixa, reclamació o denúncia cal adoptar aquest acord, amb el procediment que determinin els Estatuts. Generalment, la junta de govern o junta directiva administra i representa l’associació, d’acord amb la llei, els estatuts i els acords adoptats per l’assemblea general.
Aquest òrgan de govern està facultat amb caràcter general per a fer els actes necessaris per a complir les finalitats de l’associació, llevat dels que, d’acord amb la llei o els estatuts, hagin de ser acordats per l’assemblea general o requereixin l’autorització prèvia d’aquesta. L’òrgan de govern pot delegar les seves funcions.
Per tant, s’ha de mirar qui ha d’adoptar l’acord i fer-ho constar a l’acta, que s’haurà d’adjuntar en la sol·licitud que es presenti, davant dels organismes públics competents o davant de l’empresa reclamada.
En l’acord, es pot decidir presentar la queixa, la reclamació davant de l’empresa o també, si fos el cas, la denúncia davant de l’administració competent i fins i tot, l’autorització per presentar una demanda judicial, que requerirà algun formalisme més.
Aquests acords, s’han d’adoptar pel procediment de deliberació i votació que estableixen la llei, els estatuts o les regles de funcionament intern.
Per presentar la queixa, la reclamació o la denúncia, la llei estableix que correspon a l’òrgan de govern i es fa efectiva per mitjà del president o presidenta, de la persona que el substitueixi o dels membres que estableixin els estatuts.
L’òrgan de govern també pot nomenar apoderats generals o especials, amb funcions mancomunades o solidàries, que no cal que en formin part.
Si la queixa o la reclamació no funciona, l’associació de veïns i veïnes pot presentar la corresponent denúncia a l’òrgan administratiu competent o acudir a la via judicial.
Amb aquest model de queixa/reclamació podreu deixar constància del problema que voleu solucionar amb l’empresa reclamada.
Per tal de deixar constància fefaent, cal que envieu aquest escrit a l’empresa per mitjà d’un BUROFAX o qualsevol altre mitjà que en deixi constància, amb acusament de rebuda.
Mireu de ser breus i concisos. Expliqueu el perquè no esteu d’acord amb el producte o servei i quin dret us empara en la vostra queixa, reclamació o denúncia.
Especifiqueu també com considereu que han de solucionar el conflicte o com han de rescabalar o indemnitzar les persones afectades i fixeu clarament la vostra petició.
El procediment es regula d’acord amb el que estableixen els articles 311-2, 311-3.2, 312-6, 312-13, 321-3, 321-4, 322-9, de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, i els articles corresponents dels estatuts, que atorguen capacitat per ser part processal, intervenir en judicis en defensa de llurs interessos i defensar-hi interessos col·lectius relacionats amb llur objecte o llur finalitat i, d’acord amb el que estableix l’article 158 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i l’ordenament jurídic.
Les reclamacions individuals
Una cosa diferent, és quan es vol reclamar per la mala qualitat del subministrament elèctric, en qualitat d’usuari del servei d’electricitat.
Les compensacions econòmiques regulades
L’article 101 del Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica ens diu que les interrupcions del subministrament poden ser imprevistes o programades i l’article 104.2 estableix que el distribuïdor està obligat, amb relació a cadascun dels seus consumidors, al fet que el temps i nombre d’interrupcions imprevistes majors de 3 minuts de cada any natural, depenent de la zona on estigui situat el subministrament, no superi determinats valors, per exemple, per baixa tensió i en una zona urbana, un màxim de 5 hores i 10 interrupcions.
L’article 105 de la mateixa norma assenyala quines són les conseqüències de l’incompliment de la qualitat de servei individual i diu que el distribuïdor és responsable del compliment dels nivells de qualitat individual definits en relació amb cada un dels consumidors connectats a les seves xarxes.
L’incompliment dels valors fixats per a la continuïtat del subministrament determina l’obligació, per als distribuïdors, d’aplicar en la facturació dels consumidors connectats a les seves xarxes, els descomptes regulats, dins del primer trimestre de l’any següent al de l’incompliment.
La implantació dels descomptes per incompliment dels límits establerts entra en vigor a partir del dia 1 de gener de l’any següent a l’acabament del període d’implantació del procediment de registre i control.
A aquests efectes, en els casos en els quals el distribuïdor incompleixi els valors per a la continuïtat del subministrament individual és procedent aplicar els descomptes següents:
| PERSONES CONSUMIDORES A TARIFA |
| 1r Si l’incompliment és pel nombre d’hores d’interrupció, amb caràcter anual ha d’aplicar un descompte en la facturació del consumidor en una quantitat equivalent al consum de la seva potència mitjana anual facturada, per la diferència entre el nombre d’hores d’interrupció del consumidor i el nombre d’hores d’interrupció fixat per reglament, valorat en cinc vegades el preu del kWh corresponent a la seva tarifa contractada amb un límit màxim del 10 per 100 de la seva facturació anual. |
| 2n Si l’incompliment és pel nombre d’interrupcions, el descompte en la facturació anual del consumidor és equivalent al consum de la seva potència mitjana anual facturada, pel nombre d’hores d’interrupció valorades al preu del kWh corresponent a la seva tarifa contractada per la diferència entre el nombre real d’interrupcions, menys el fixat per reglament, dividida per vuit, amb un límit màxim del 10 per 100 de la seva facturació anual. |
Si s’incompleixen els dos índexs, s’ha de prendre el més favorable per al consumidor.
Cal presentar la reclamació davant de l’empresa comercialitzadora
L’article 5.4.a) de la Llei 18/2008, del 23 de desembre, de garantia i qualitat del subministrament elèctric estableix que les empreses comercialitzadores d’energia elèctrica tenen, entre les seves obligacions, les d’exigir a l’empresa transportista i a les empreses distribuïdores el compliment de llurs obligacions amb relació a la continuïtat del servei i a la qualitat del producte davant els consumidors i els usuaris. I a més han de proporcionar una adequada qualitat d’atenció als clients.
Per tant, les empreses comercialitzadores han d’ajudar als seus clients, a reclamar contra les empreses distribuïdores. Però la responsabilitat no és de la comercialitzadora, és de l’empresa distribuïdora.
L’article 109 del Reial Decret 1955/2000, ens diu que la responsabilitat de l’acompliment dels índexs de qualitat de subministrament individual i zonal correspon als distribuïdors que realitzen la venda d’energia al consumidor o permeten el lliurament d’energia mitjançant l’accés a les seves xarxes, sense perjudici de la possible repetició, per la part proporcional de l’incompliment, per l’empresa distribuïdora contra l’empresa titular de les instal·lacions de transport, responsable del lliurament d’energia en els punts d’enllaç entre les instal·lacions de transport i les instal·lacions de distribució.
Si hi ha discrepàncies sobre el subjecte que provoqués la deficiència, la Comissió Nacional d’Energia ha de determinar els concrets subjectes de sistema a l’actuació siguin imputables les deficiències.
El primer que cal fer sempre, és presentar una reclamació a la companyia elèctrica, que té un termini de 30 dies per contestar-nos.
En aquest cas, l’empresa comercialitzadora ens donarà trasllat de la resposta de l’empresa distribuïdora.
Si no hi ha resposta o la resposta no és satisfactòria, llavors es pot passar al tràmit següent, que pot consistir a iniciar un procediment de mediació o d’arbitratge de consum o bé una reclamació davant de la Secció d’Atenció a les Persones Usuàries, del Servei de Qualitat del Subministrament Elèctric , de la Subdirecció General d’Energia, de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
La mediació i l’arbitratge de consum no sol funcionar i possiblement la millor alternativa és anar directament a ala Direcció General d’energia.
Secció d’Atenció a les Persones Usuàries
Carrer del Foc, 57 08038 Barcelona
Telèfon 93 857 40 00
Adreça web
Tenen un tràmit que trobareu en aquest enllaç extern:
Generalitat de Catalunya, G. (2023, March 17). Reclamació sobre subministrament elèctric, qualitat i connexió a la xarxa. Departament d’Empresa i Treball. Empresa. https://empresa.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Reclamacio-sobre-subministrament-electric-qualitat-i-connexio-a-la-xarxa
En concret, el tràmit de “Reclamar per incidències en el subministrament elèctric (avaries, interrupcions, pujades/baixades de tensió, etc.)” que trobareu al següent enllaç extern:
Generalitat de Catalunya, G. (2023, March 17). Reclamació sobre subministrament elèctric, qualitat i connexió a la xarxa. Departament d’Empresa i Treball. Empresa. https://empresa.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Reclamacio-sobre-subministrament-electric-qualitat-i-connexio-a-la-xarxa?moda=2
La reclamació ha de fer referència a algun d’aquests aspectes:
- El subministrament elèctric ha patit una o diverses interrupcions.
- El subministrament elèctric ha patit una possible sobretensió
- El valor de la tensió del subministrament elèctric és molt baix o molt alt.
- Desacord amb l’atenció al client rebuda davant d’una avaria a la xarxa de distribució elèctrica
- Altres casos referents a interrupcions o qualitat del fluid elèctric.
Quina documentació s’ha d’aportar?
- Factures
- Reclamació prèvia a la comercialitzadora o distribuïdora (sol·licituds, correus electrònics, justificants…)
- Escrits de resposta o informes de la comercialitzadora o distribuïdora
- Contractes de subministrament o comercialització
- Actes d’inspecció d’estat de la instal·lació, comptadors…
- Fotografies de la instal·lació, lectures de comptadors…
- Documentació emesa per altres òrgans o administracions en relació amb la seva reclamació
- Una altra documentació necessària per poder tramitar la reclamació
Les reclamacions per danys i perjudicis
Una cosa són les indemnitzacions per la manca de qualitat elèctrica, en haver estat un temps sense servei i una altra cosa són les conseqüències que la manca de subministrament han suposat per a les persones consumidores, per exemple, afectant els productes d’alimentació dels frigorífics de les llars, o la necessitat d’anar a menjar a un altre lloc, per la impossibilitat de cuinar.
En aquests casos estem parlant de responsabilitat extracontractual pels danys causats i l’article 105.7 del Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica estableix que la persona consumidora afectada per l’incompliment de la qualitat de servei individual, pot reclamar, en via civil, la indemnització dels danys i perjudicis que aquest incompliment li hagi causat.
Per tant, es pot sol·licitar una mediació als serveis públics de consum, un arbitratge de consum a les Juntes Arbitrals o bé anar a la via judicial.
Però malgrat que moltes empreses comercialitzadores, són empreses sotmeses a l’arbitratge de consum, resulta que tenen una adhesió limitada, que exclou la responsabilitat de la distribuïdora, per la qual cosa, no podrem utilitzar l’arbitratge de consum per intentar obtenir una indemnització i ens hem d’adreçar directament contra l’empresa distribuïdora.
En el cas de Catalunya, l’empresa distribuïdora és “e-distribución”: e-distribución (edistribucion.com) EDISTRIBUCIÓN Redes Digitales, S.L.U 2023, i el telèfon del servei d’atenció al client és el 900 878 119. edistribucionweb@enel.com
Domicili social: C/ Ribera del Loira 60, 28042 Madrid CIF: B82846817
Cal tenir mol present però, tal i com he dit abans, que l’article 105.8 de la mateixa norma estableix que:
“No es consideren incompliments de qualitat els provocats per causa de força major o les accions de tercers, sempre que l’empresa distribuïdora ho demostri davant l’Administració competent. En qualsevol cas, no es consideraran com a casos de força major els que resultin de la inadequació de les instal·lacions elèctriques a la fi que han de servir, la manca de previsió en l’explotació de les xarxes elèctriques o aquells derivats de l’funcionament mateix de les empreses elèctriques . En cas de discrepància, resoldrà l’Administració competent. Així mateix, no podran ser al·legats com a causa de força major els fenòmens atmosfèrics que es considerin habituals o normals en cada zona geogràfica, d’acord amb les dades estadístiques de què es disposi”.
MODEL D’ESCRIT DE RECLAMACIÓ PER PRESENTAR A L’EMPRESA ELÈCTRICA
La Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial , no té competències per pronunciar-se sobre la reclamació dels perjudicis econòmics de l’incident, però pot recollir informació i aquesta pot constituir prova davant els tribunals ordinaris, que seran els competents per estudiar el fons de l’assumpte.
Els danys elèctrics i les assegurances de la llar
Com veieu, en els casos de talls de subministrament elèctric i la reclamació dels danys i perjudicis associats, pot passar que no aconseguim cap classe d’indemnització, bé perquè l’empresa distribuïdora no atengui la nostra reclamació, bé perquè al·legui que es tracta d’un tall de subministrament per força major que estem parlant sempre de supòsits de força major. Però en aquests casos encara queda la possibilitat d’intentar obtenir una compensació mitjançant el comunicat del sinistre a la nostra companyia asseguradora.
Moltes de les assegurances de la nostra llar cobreixen danys produïts per talls en el subministrament. Per això si teniu una assegurança heu de revisar si aquest supòsit està cobert al vostre contracte.
En aquests casos és important comunicar-ho com més aviat millor a la vostra asseguradora i que en quedi constància, perquè hi ha un termini de 7 dies per fer-ho. Guardeu també totes les proves i fotografies que us puguin ajudar a justificar els danys patits.
Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret. Assessor i divulgador jurídic, formador, especialista en dret del consum i responsabilitat social corporativa.
Publicat al bloc ” La ciutat amb llei“
Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap mena de publicitat en aquest bloc. Ara bé, WordPress, com a titular del domini, pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà en l’espai inferior de l’article.
En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.
