L’aigua de l’aixeta als nostres pobles i ciutats

Un dels elements claus per gestionar la vida i l’activitat  empresarial i professional als nostres pobles i a les nostres ciutats, és la possibilitat de disposar d’aigua corrent potable a tots els nostres habitatges, locals comercials, establiments industrials i a tot tipus d’equipament públic o privat.

L’aigua potable és un subministrament bàsic i per això, l’article 25.2.c) i 26 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local obliga als ajuntaments a garantir-ne el subministrament domiciliari.

Però de la mateixa manera que l’aigua és un servei bàsic imprescindible, també s’ha de tenir en compte que l’aigua pot actuar com un medi de transmissió de malalties, pel que cal garantir-ne el control sanitari d’una forma molt rigorosa.

L’article 4 del Real Decreto 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua de consumo humano estableix que els municipis són responsables d’assegurar que l’aigua subministrada a través de qualsevol xarxa de distribució, cisterna o dipòsit mòbil en el seu àmbit territorial sigui apta per al consum en el punt de lliurament al consumidor.

I l’article 19 del mateix RD 140/2003 estableix que la vigilància sanitària de l’aigua de consum humà és responsabilitat de l’autoritat sanitària, que vetlla perquè es facin inspeccions sanitàries periòdiques de l’abastament. En el cas de Catalunya, l’Autoritat sanitària és el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Els Ajuntaments i les companyies de l’aigua

Si la captació o la conducció o el tractament o la distribució o l’autocontrol de l’aigua de consum el fa un gestor o gestors diferents del municipi, són aquests gestors els que han de garantir que l’aigua sigui apte pel consum humà.

Correspon als municipis l’autocontrol de la qualitat i el control en aixeta de l’aigua que consumeix la població al seu municipi quan la gestió de l’abastament sigui de forma directa i quan  la gestió de l’abastament sigui de forma indirecta, l’autocontrol de la qualitat de l’aigua de consum humà és responsabilitat dels gestors, cada un en la seva pròpia part de l’abastament.

Les persones consumidores són responsables de les seves instal·lacions

Ara bé, la  responsabilitat dels gestors finalitza en el punt de lliurament a un altre gestor o a la clau de pas general de la connexió del consumidor, per això els propietaris i propietàries dels immobles són responsables de mantenir la instal·lació interior a efectes d’evitar modificacions de la qualitat de l’aigua de consum humà des de l’escomesa fins a l’aixeta.

Per tant, són les persones consumidores les que han de garantir la salubritat de l’aigua a partir de la clau general on hi ha el comptador.

Les botigues i els bars i restaurants han de realitzar autocontrols de l’aigua

Diferent és el cas de l’aigua que va de la clau general al consumidor en establiments on s’hi realitzen activitats comercials o públiques, doncs en aquest cas són els titulars d’aquests establiments els responsables de garantir la seguretat de l’aigua.

L’aigua potable o de consum humà

control aigua consum humàNormalment parlem d’aigües de consum humà com aquelles aigües que, ja sigui en el seu estat original o bé ja sigui després del seu tractament sanitari,  puguin ser utilitzades per beure, cuinar, preparar aliments, higiene personal i per a altres usos domèstics, sigui quin sigui el seu origen i independentment que se subministrin al consumidor, a través de xarxes de distribució públiques o privades, de cisternes, de dipòsits públics o privats.

Normativament, només és aquest tipus d’aigua la que es pot utilitzar a la indústria alimentària per a finalitats de fabricació, tractament, conservació o comercialització de productes o substàncies destinades al consum humà, així com a les utilitzades per a la neteja de les superfícies, objectes i materials que puguin estar en contacte amb els aliments.

Evidentment l’aigua de consum humà ha de ser salubre i neta, el que vol dir que no pot contenir  cap tipus de microorganisme, paràsit o substància, en una quantitat o concentració que pugui suposar un risc per a la salut humana, i ha de complir uns requisits  que s’especifiquen als apartats  A i B de l’annex I del Real Decreto 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua de consumo humano.

L’aigua es considera doncs “Apta per al consum” quan no contingui cap tipus de microorganisme, paràsit o substància en una quantitat o concentració que pugui suposar un perill per a la salut humana i compleixi amb els valors paramètrics especificats en les parts A i B de l’annex I o amb els valors paramètrics exceptuats per l’autoritat sanitària, determinats en l’anàlisi.

  1. Paràmetres microbiològics (RD 140/2003).
Parámetro Valor paramétrico Notas
1. Escherichia coli 0 UFC en 100 ml
2. Enterococo 0 UFC en 100 ml
3. Clostridium perfringens (incluidas las esporas) 0 UFC en 100 ml 1 y 2

B.1 Paràmetres químics (RD 140/2003)

Parámetro Valor paramétrico Notas
4. Antimonio 5,0 µg/l
Hasta el 31/12/2003 10,0 µg/l
5. Arsénico 10 µg/l
Hasta el 31/12/2003 50 µg/l
6. Benceno 1,0 µg/l
Hasta el 31/12/2003 – µg/l
7. Benzo(α)pireno 0,010 µg/l
8. Boro 1,0 mg/l
9. Bromato: 1
A partir de 01/01/2009 10 µg/l
De 01/01/2004 a 31/12/2008 25 µg/l
Hasta el 31/12/2003 – µg/l
10. Cadmio 5,0 µg/l
11. Cianuro 50 µg/l
12. Cobre 2,0 mg/l
13. Cromo 50 µg/l
14. 1,2-Dicloroetano 3,0 µg/l
Hasta el 31/12/2003 – µg/l
15. Fluoruro 1,5 mg/l
16. Hidrocarburos Policíclicos Aromáticos (HPA) 0,10 µg/l
Suma de:
Benzo(b)fluoranteno µg/l
Benzo(ghi)perileno µg/l
Benzo(k)fluoranteno µg/l
Indeno(1,2,3-cd)pireno µg/l
17. Mercurio 1,0 µg/l
18. Microcistina 1 µg/l 2
Hasta el 31/12/2003 – µg/l
19. Níquel 20 µg/l
Hasta el 31/12/2003 50 µg/l
20. Nitrato 50 mg/l 3
21. Nitritos: 3 y 4
Red de distribución 0,5 mg/l
En la salida de la ETAP/depósito 0,1 mg/l 0,1 mg/l
22. Total de plaguicidas 0,50 µg/l 5 y 6
23. Plaguicida individual 0,10 µg/l 6
Excepto para los casos de:
Aldrín 0,03 µg/l
Dieldrín 0,03 µg/l
Heptacloro 0,03 µg/l
Heptacloro epóxido 0,03 µg/l
24. Plomo:
A partir de 01/01/2014 10 µg/l
De 01/01/2004 a 31/12/2013 25 µg/l
Hasta el 31/12/2003 50 µg/l
25. Selenio 10 µg/l
26. Trihalometa nos (THMs): Suma de: 7 y 8
A partir de 01/01/2009 100 µg/l
De 01/01/2004 a 31/12/2008 150 µg/l
Hasta el 31/12/2003 – µg/l
Bromodiclorometano µg/l
Bromoformo µg/l
Cloroformo µg/l
Dibromoclorometano µg/l
27. Tricloroeteno + Tetracloroeteno 10 µg/l
Hasta el 31/12/2003 – µg/l
Tetracloroeteno µg/l
Tricloroeteno µg/l

L’aigua té mal gust

L’article 10.2 del RD 140/2003 estableix que les aigües de consum humà distribuïdes al consumidor per xarxes de distribució públiques o privades, cisternes o dipòsits han de ser desinfectades, pel que s’hi ha d’incorporar algunes substàncies químiques amb aquesta finalitat. Ara bé, els processos de tractament de potabilització no han de transmetre a l’aigua substàncies o propietats que contaminin o degradin la seva qualitat i suposin l’incompliment dels requisits d’aigua potable  i un risc per a la salut de la població abastada, ni han de produir directament o indirectament la contaminació ni el deteriorament de l’aigua superficial o subterrània destinada a la producció de l’aigua de consum humà.

En tot cas, l’article 9 del RD 140/2003 estableix també que qualsevol substància o preparat que s’afegeixi a l’aigua de consum humà ha de complir la norma UNE-EN corresponent per a cada producte i vigent en cada moment i  han de complir el que disposen el Reial decret 1054/2002, d’11 d’octubre, pel qual es regula el procés d’avaluació per al registre, l’autorització i la comercialització de biocides, o el Reial decret 363/1995, de 10 de març, pel qual s’aprova el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasaments i etiquetatges de les substàncies perilloses, o el Reial decret 1078/1993, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament sobre classificació, envasament i etiquetatge de preparats perillosos, i el Reial decret 1712/1991, de 29 de novembre, sobre el Registre general sanitari d’aliments, o qualsevol altra legislació que pugui ser aplicable  ( o les normes més recents que les han substituïdes).

Alertes amb l’aigua potable

Pot passar que en moments concrets la qualitat de l’aigua de consum humà pateixi modificacions que impliquin que de forma temporal o permanent no sigui apta per al consum, i en aquestes situacions, el gestor haurà de posar en coneixement de la població i / o dels altres gestors afectats, així com del municipi, si escau, aquesta situació d’incompliment, les mesures correctores i preventives previstes, a través dels mitjans i en la forma que consideri més adequada, de acord amb l’autoritat sanitària, a fi d’evitar qualsevol risc que afecti la protecció de la salut humana.

L’article 17.4.b) del RD defineix l’aigua  «No apta per al consum» quan no compleixi amb els requisits per considerar-se aigua potable  i si aquesta aigua assoleix nivells d’un o diversos paràmetres quantificats que l’autoritat sanitària consideri que han produït o puguin produir efectes adversos sobre la salut de la població, es qualifica d’aigua «no apta per al consum i amb riscos per a la salut ».

Aigua de consum humà i persones consumidores

aigua-de-laixetaEl que hem comentat abans pel que fa els requisits de qualitat que han de complir les aigües de consum humà, s’han de poder garantir en el  punt en el qual surt de les aixetes que són utilitzades habitualment per al consum humà, per a les aigües subministrades a través d’una xarxa de distribució, dins dels locals, establiments públics o privats i domicilis particulars.

També el punt en què es posa a disposició del consumidor, per a les aigües subministrades a partir d’una cisterna, de dipòsits mòbils públics i privats i el punt en què són utilitzades a l’empresa, per a les aigües utilitzades a la indústria alimentària.

L’article 20 del RD 140/2003, de 7 de febrer estableix que per  a les aigües de consum humà subministrades a través d’una xarxa de distribució pública o privada, el municipi o, si no, una altra entitat d’àmbit local, ha de prendre les mesures necessàries per garantir la realització del control de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor i l’elaboració periòdica d’un informe sobre els resultats obtinguts.

Els paràmetres que s’han de controlar a l’aixeta del consumidor són, com a mínim:
a) Olor.
b) Sabor.
c) Color.
d) Terbolesa.
e) Conductivitat.
f) pH.
g) Amoni.
h) Bacteris coliformes.
i) «Escherichia coli» (E. coli).
j) Coure, crom, níquel, ferro, plom o un altre paràmetre: quan se sospiti que la instaació interior té aquest tipus de material instaat.
k) Clor lliure residual i/o clor combinat residual: quan s’utilitzi clor o els seus derivats per al tractament de potabilització de l’aigua.

L’article 29 del RD 140/2003 estableix que la informació donada als consumidors ha de ser puntual, suficient, adequada i actualitzada sobre tots i cada un dels aspectes que descriu aquest Reial decret, a través dels mitjans de comunicació previstos per cada una de les administracions implicades i els gestors de l’abastament.

L’aigua per sota dels nostres carrers i les obres a pobles i ciutats

sorolls obres públiquesL’article 8.1 del Real Decreto 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua de consumo humano estableix que el  material de construcció, revestiment, soldadures i accessoris no han de transmetre a l’aigua substàncies o propietats que contaminin o empitjorin la qualitat de l’aigua procedent de la captació.

L’article 12.4 del mateix RD 140/2003, estableix pel que fa a la distribució de l’aigua de consum humà, que les característiques i funcionament de la instal·lació interior no han de contaminar o empitjorar la qualitat de l’aigua de consum humà amb gèrmens o substàncies que puguin suposar un risc per a la salut dels consumidors.

L’article 14 del mateix RD 140/2003 estableix, en el seu apartat primer que els productes que estiguin en contacte amb l’aigua de consum humà, per ells mateixos o per les pràctiques d’instal·lació que s’utilitzin, no han de transmetre a l’aigua de consum humà substàncies o propietats que contaminin o n’empitjorin la qualitat i suposin un incompliment dels requisits que especifica l’annex I o un risc per a la salut de la població abastada.

En el seu apartat segon, aquest article estableix que per als productes de construcció referits a les activitats que descriuen els articles 10.4, 11 i 12 les autoritzacions per a l’ús i instal·lació d’aquests productes estan subjectes a les disposicions que regula la Comissió Interministerial de Productes de Construcció (CIPC) i, si s’escau, pel que disposa el Reial decret 363/1995, de 10 de març, pel qual s’aprova el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasaments i etiquetatges de les substàncies perilloses, o el Reial decret 1078/1993, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament sobre classificació, envasament i etiquetatge de preparats perillosos, o qualsevol altra legislació o normativa tècnica que pugui ser aplicable, en el que no s’oposi al que disposa aquest Reial decret.

El SINAC i la informació als ciutadans i ciutadanes

El Ministeri de Sanitat i Consum estableix un sistema d’informació relatiu a les zones d’abastament i control de la qualitat de l’aigua de consum humà denominat Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC).

Si accediu a aquest enllaç i escolliu l’apartat adreçat als ciutadans i ciutadanes torbareu un menú on podreu sol·licitar informació sobre l’abastament d’aigua de tots els municipis d’Espanya.

Seleccioneu el vostre municipi i podreu veure tots els controls analítics que es fa de l’aigua del vostre poble o ciutat.

La utilització i el subministrament de dades en suport informàtic al SINAC és obligatori per a totes les parts implicades en el subministrament d’aigua de consum humà.

El gestor, el municipi i l’autoritat sanitària han de vetllar perquè les dades generades en l’autocontrol, la vigilància sanitària o el control en aixeta del consumidor estiguin recollides en el SINAC.

També trobareu més informació sobre la qualitat de les aigües de consum humà al següent enllaç del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i a l’enllaç a l’ Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).

Article: L’aigua de l’aixeta als nostres pobles i ciutats

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: https://laciutatambllei.wordpress.com

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Advertisements

One thought on “L’aigua de l’aixeta als nostres pobles i ciutats

  1. Retroenllaç: Aigua i protecció de la salut | aigües.net

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s