Els circuits curts de consum –CCC- en els plecs de clàusules dels contractes públics

Quin és l’objectiu dels circuits curts de consum? Doncs fer més sostenibles les compres, reforçant la contractació laboral de l’entorn i per tant, potenciant la millora socio-econòmica i ambiental del territori.

Amb un circuit curt de consum es pot competir amb les grans empreses multinacionals, aportant valors d’equilibri social, econòmic i ambiental i sobre tot, es reforcen els valors de la confiança i la responsabilitat de proveïdors i consumidors, en aquest cas, d’administracions públiques.

Doncs bé, si de forma individual, com a ciutadans i ciutadanes, ja podem ajudar a potenciar els circuits curts de consum –CCC-, imagineu-vos que podríem fer de forma col·lectiva, si les administracions, que compren per a prestar els serveis públics a tota la comunitat, també apostessin pels circuits curts de consum i per tant, pel foment dels proveïdors locals, les microempreses de l’entorn o les noves empreses d’economia local.

Sector públic i compres responsables

Així doncs, ens hem de plantejar com podem portar a terme la integració dels CCC a les institucions públiques i en la compra pública i el primer que hem de dir, és que en tractar-se d’una compra pública, aquesta activitat està sotmesa a uns sistemes de control que en el cas de l’Estat espanyol es regulen al Reial Decret Legislatiu 3 / 2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic.

Aquesta llei obliga a les administracions públiques a contractar amb transparència i igualtat de condicions, considerant la relació entre qualitat / preu, pel que s’ha de garantir sempre la competitivitat, tal i com s’estableix en el mateix article 1 de la llei quan diu “Aquesta Llei té per objecte regular la contractació del sector públic, a fi de garantir que s’ajusta als principis de llibertat d’accés a les licitacions, publicitat i transparència dels procediments, i no-discriminació i igualtat de tracte entre els candidats, i d’assegurar, en connexió amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i control de la despesa, una utilització eficient dels fons destinats a la realització d’obres, l’adquisició de béns i la contractació de serveis mitjançant l’exigència de la definició prèvia de les necessitats a satisfer, la salvaguarda de la lliure competència i la selecció de l’oferta econòmicament més avantatjosa

Només s’ha de garantir la millor oferta econòmica? La igualtat implica que les petites empreses del territori hagin de competir amb les grans multinacionals? I la responsabilitat social i tots els valors que pot aportar?

El cert és que introduir criteris per potenciar els circuits curts de consum tenen un fort contingut de polítiques socials i s’ha de mirar si legalment és possible fer algun tipus de discriminació positiva cap a aquest tipus de contractació amb valor social.

Doncs bé, l’article 115 del DL 3/2011 estableix que a l’hora de preparar el contracte s’han de fixar les clàusules administratives particulars que hauran de conèixer totes les parts, per poder presentar-se al procés, precisament en condicions d’igualtat. Aquest plecs de clàusules administratives particulars s’han d’aprovar prèviament a l’autorització de la despesa o conjuntament amb aquesta, i sempre abans de la licitació del contracte o, si no n’hi ha, abans de l’adjudicació.

Dit això, tenim que l’article 118.1 del mateix  DL 3/2011 estableix que  els òrgans de contractació poden establir condicions especials en relació amb l’execució del contracte, que es poden referir, especialment, a consideracions de tipus mediambiental o a consideracions de tipus social, amb la finalitat de promoure l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció en el mercat laboral, eliminar les desigualtats entre l’home i la dona en aquest mercat, combatre l’atur, afavorir la formació en el lloc de treball, o altres finalitats que s’estableixin amb referència a l’estratègia coordinada per a l’ocupació, definida a l’article 145 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, o garantir el respecte als drets laborals bàsics al llarg de la cadena de producció mitjançant l’exigència del compliment de les Convencions fonamentals de l’Organització Internacional del Treball.

Per altra banda, l’article 150.1 estableix que per a la valoració de les proposicions i la determinació de l’oferta econòmicament més avantatjosa cal atenir-se a criteris directament vinculats a l’objecte del contracte, com ara la qualitat, el preu, la fórmula utilitzable per revisar les retribucions lligades a la utilització de l’obra o a la prestació del servei, el termini d’execució o lliurament de la prestació, el cost d’utilització, les característiques mediambientals o vinculades amb la satisfacció d’exigències socials que responguin a necessitats, definides en les especificacions del contracte, pròpies de les categories de població especialment desafavorides a les quals pertanyin els usuaris o beneficiaris de les prestacions a contractar, la rendibilitat, el valor tècnic, les característiques estètiques o funcionals, la disponibilitat i cost dels recanvis, el manteniment, l’assistència tècnica, el servei postvenda o altres de semblants. Quan només s’utilitzi un criteri d’adjudicació, aquest ha de ser, necessàriament, el del preu més baix.

Així doncs, no hi ha una carta blanca per escollir únicament a l’hora de contractar, les empreses de circuit curt de consum, però hem vist que tenim arguments per valorar les ofertes més socials, tant  com a condicions especials d’execució del contracte, com a criteri de valoració de les ofertes.

Per tant, es comença a tenir la porta oberta per tal que l’administració pública pugui assumir un paper protagonista com a líder i motor del desenvolupament de la responsabilitat social, incorporant els criteris ètics, socials i ambientals en les decisions de compra i contractació, i per tant, dels circuits curts de consum que incorporen aquests valors.

Hi ha moltes experiències en aquest àmbit i algunes d’elles es poden consultar a la publicació del Consorci Landmark i Setem Catalunya, de l’any 2014 “Experiències d’èxit en compra pública socialment responsable. L’ús dels recursos públics per fomentar millores laborals en les cadenes de subministrament globals” dels Autors: Natalie Evans (Iclei), Annelie Evermann (Weed), Martina Hooper (Setem Catalunya), Begoña Planas (Setem Catalunya), Ana Saramago (Loures) i Kirsten Wiese (Bremen).

També és interessant per estudiar aquesta qüestió, consultar la  guia “Las claves de la compra pública responsable”, publicada per Foroética i que es pot consultar al següent enllaç: http://www.foretica.org/wp-content/uploads/2016/01/guia_practica_compra_publica_responsable.pdf.

Els circuits curts de consum d’alimentació

Fins aquí he situat el tema de la compra pública responsable, entenent que les compres de circuit curt poden ser un apartat important d’aquest tipus de compra responsable, però hi ha contractes on les CCC poden ser exclusivament les protagonistes, com passa en el cas de les compres públiques vinculades a la compra de productes agroalimentaris pel subministrament d’aliments i begudes als serveis de restauració o cuina, per a hospitals, menjadors escolars, centres de dia, residències de gent gran, centres penitenciaris o d’ensenyament.

En aquest sentit, el Govern de la Generalitat de Catalunya, l’any 2015 va aprovar el Pla de contractació pública alimentària, on va instar a  incorporar clàusules  en els contractes, com les que he comentat abans, per reforçar els productes de qualitat i de proximitat en el subministrament dels serveis d’alimentació vinculats als serveis públics.

Des de l’àmbit privat també han sorgit algunes iniciatives per forçar a les administracions públiques a fer centrals de compra de circuits curts de consum, com el projecte que es va presentar “Els menjadors escolars i els canals curts de comercialització- Central de Compres. Carles Soler” en el si de les V Jornades de menjadors escolars ecològics, realitzada a Barcelona el maig de 2015.

Una de les experiències més consolidades és la de l’Ajuntament de Barcelona, que es pot consultar al seu web “Guia de contractació pública social – Una eina de transformació socioeconòmica”.

En aquest portal i pel que ara ens interessa, podem consultar el document “INSTRUCCIÓ TÈCNICA PER A L’APLICACIÓ DE CRITERIS DE SOSTENIBILITAT EN ELS  SERVEIS D’ALIMENTACIÓ

A les pàgines 5,6 i 7 de les instruccions tècniques i en concret, al punt 4.1 i al punt 5.1 del document s’estableixen les prioritats i entre elles s’estableixen, per exemple, introduir aliments bàsics i manufacturats d’agricultura ecològica i de comerç just i  la promoció de productes ecoetiquetats.

Com a requisits, aquest document estableix que les fruites i verdures hauran de ser fresques, de temporada (segons el calendari de l’annex I) i es podrà establir l’obligatorietat de subministrar determinats articles procedents d’agricultura ecològica (d’acord amb el Reglament del Consell Europeu 834/2007) com les patates, les cebes, les pastanagues, o bé les pomes, les peres, les taronges o els plàtans, per exemple.

Progressivament, la llista de productes procedents o amb certificació d’agricultura ecològica s’estendrà, en la mesura que sigui possible, a productes elaborats com: cereals i derivats (pasta), iogurts o postres lactis, sucs o llegums.

El sucre, el cafè, la xocolata i el te hauran de ser, algun o tots, d’agricultura ecològica i comerç just (d’acord amb la Comunicació de la Comissió Europea, de 29 de novembre de 1999, relativa al comerç just COM (99) 619 final).

També estableix com a valorable l’ús d’oli d’oliva procedent d’agricultura ecològica, l’ampliació de l’oferta de fruites i verdures d’agricultura ecològica més enllà dels mínims requerits, quan així s’hagi establert. La incorporació de nous productes d’origen ecològic a l’oferta, com llegums, cereals (i derivats), ous, carn, sucs, o lactis, entre d’altres.  La incorporació de peix fresc o productes del mar amb certificació de procedència controlada i sostenible (tipus MSC, Friend of the Sea o equivalents). L’ampliació de l’oferta de productes d’agricultura ecològica i comerç just més enllà dels mínims requerits, quan així s’hagi establert.

Campanyes de comunicació municipal pel foment dels Circuits Curts de Consum

Totes les administracions locals podrien fer una campanya per incloure les clàusules socials als seus processos de contractació i en especial, per potenciar l’equilibri socio-econòmic i ambiental del seu entorn més pròxim.

Els ciutadans i ciutadanes valoren totes aquelles polítiques públiques locals que potencien el comerç local i les professions de proximitat. De fet, la desaparició del petit comerç o la desaparició de l’agricultura local es percep com un empobriment dels municipis que els fa tendir cap a una homogeneïtzació global, amb la conseqüent pèrdua d’identitat econòmica, social i cultural.

Per aquest motiu, polítiques en l’àmbit de la contractació pública local, com les que porta a terme l’Ajuntament de Barcelona, probablement serien molt ben acollides per tota la ciutadania i un dels sectors on els municipis podrien incidir més seria en aquells serveis públics que ofereixen relacionats amb l’alimentació, com en el cas de les residències o els menjadors per a la gent gran, els menjadors de les escoles bressol o  els menjadors dels campus esportius, així com els menjars que es serveixin a les festes populars, entre d’altres, on es podrien incloure com a requeriments els següents:

Cal complir els criteris de la certificació Amed (Alimentació Mediterrània) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya:

·         Garantir que, per amanir, s’ofereixi oli d’oliva en qualsevol de les seves varietats, i que es cuini amb oli d’oliva o bé amb oli de gira-sol amb alt contingut d’àcid oleic
·         Garantir que aproximadament un 25% de l’oferta de primers plats sigui a base de verdures, hortalisses i/o llegums.
·         Garantir la presència d’algun producte integral (pa, pasta,arròs o d’altres).
·         Garantir que aproximadament un 50% de l’oferta de segons plats sigui a base de:
•        peix (blanc o blau) i/o marisc, o
•        carns magres (amb baix contingut de greix).
·         Garantir que aproximadament un 50% de l’oferta de les postres sigui a base de:
•        fruita fresca (sencera o manipulada, p.e. macedònia)
•        Garantir que, en l’oferta de postres làctiques, hi figuri l’opció de baix contingut de greix (semidesnatat o desnatat).
·         Disposar de preparacions culinàries que no requereixin l’addició de gran quantitat de greix (cremes, llard, margarines,mantegues o una gran quantitat d’oli) i fer servir tècniques culinàries com ara les coccions alimentàries al vapor, forn, graella, saltat, planxa, etc.

A aquests requeriment s’hi podrien afegir, en els plecs de les clàusules, el compliment del programa “Aquí si fruita”, també de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que implica:

·         Disposar de fruita fresca visible a l’entrada de l’establiment, o bé en algun altre lloc destacat.
·         Posar a disposició dels clients fruita fresca, de qualitat, estacional i de proximitat preparada per ser consumida amb facilitat.
·         Oferir el 50% de les postres a base de fruita fresca, preparada per menjar.

I finalment, incloure al plec de clàusules el subministrament de productes de proximitat –CCC- del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, ja sigui amb venda directa o en circuit curt.

·         Els proveïdors han de ser  titulars d’una explotació i han de realitzar la venda directa o amb  la intervenció d’una persona intermediària, dels productes de producció pròpia o d’elaboració pròpia, al consumidor o consumidora final.
·         S’han d’utilitzar preferentment els sistemes extrajudicials de resolució de conflictes que estableix la normativa de consum i, especialment, l’adhesió al sistema arbitral de consum.
·         Cal garantir la producció, elaboració, comercialització i traçabilitat dels productes agroalimentaris d’acord amb el que estableix la normativa de seguretat alimentària i la sectorial en matèria de qualitat agroalimentària.
·         Cal garantir els requisits generals d’etiquetatge i informació als consumidors, així com els establerts per la normativa específica pròpia del producte que es comercialitza.
·         Cal garantir els requisits establerts per la normativa de comerç interior i de consum que esdevingui aplicable.

Article: Els circuits curts de consum –CCC- en els  plecs de clàusules dels contractes públics

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: https://laciutatambllei.wordpress.com

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis