Les relacions entre el registre general i el cens municipal d’animals domèstics
L’article 14 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals estableix que a Catalunya hi ha un únic registre general d’animals de companyia, que conté el conjunt de totes les dades d’identificació dels censos municipals d’animals de companyia del territori.
A banda de les dades del cens municipal, l’article 27.2 del Decret legislatiu 2/2008, estableix que el Govern ha de determinar les espècies de fauna salvatge no autòctona que s’han d’inscriure en el Registre general d’animals de companyia per raons de protecció o seguretat de les persones o de protecció del medi ambient.
D’acord amb l’article 14.4, aquest registre general d’animals de companyia és públic i hi pot accedir tothom qui ho sol·liciti, d’acord amb el procediment i els criteris establerts en la legislació sobre el procediment administratiu i en la normativa sobre protecció de dades.
Aquest registre està gestionat pel departament competent en matèria de medi ambient de la Generalitat de Catalunya si bé també pot ser gestionat mitjançant qualsevol de les modalitats establertes per la legislació de contractes del sector públic per altres entitats.
Trobareu més informació en aquest enllaç extern al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
Els ajuntaments han de portar un cens municipal d’animals de companyia en el qual s’han d’inscriure els gossos, els gats i les fures que resideixen de manera habitual al municipi.
Els censos municipals i el Registre general s’han d’elaborar seguint criteris de compatibilitat informàtica d’acord amb les directrius elaborades pel departament competent en matèria de medi ambient.
Per aquest motiu el departament competent en matèria de medi ambient estableix un sistema informàtic de gestió única del Registre general compatible amb els censos municipals i amb els de les institucions privades que ho demanin.
Aquest sistema informàtic s’ha de regir pels principis d’eficiència, eficàcia, unitat, coordinació, gestió ordenada i servei públic, i ha de facilitar la gestió a les administracions locals.
L’article 10 del Decret 328/1998, de 24 de desembre, pel qual es regula la identificació i el Registre general d’animals de companyia estableix que els ajuntaments han de comunicar al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca o a l’entitat en la qual s’hagi delegat la gestió del Registre general d’animals de companyia, directament o a través dels consells comarcals, en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquest Decret, la relació d’animals de companyia censats al seu municipi, fent esment de les dades que figuren a l’annex d’aquest Decret.
A partir d’aquesta notificació inicial els ajuntaments han de comunicar periòdicament, i en tot cas un cop a l’any com a mínim, al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, les altes i les baixes que es produeixin al Registre censal d’animals de companyia, així com les modificacions que es produeixin de les dades censals.
Els ajuntaments poden consultar les dades incloses al Registre general d’animals de companyia respectant, si s’escau, la normativa vigent sobre protecció de les dades personals.
Aquesta comunicació s’ha de realitzar per escrit o per qualsevol altre sistema que pugui establir el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca mitjançant la Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries.
Les dades que han de constar al cens d’animals domèstics
La persona propietària o posseïdora d’un gos, un gat o una fura té un termini de tres mesos des del naixement de l’animal o de trenta dies des de la data d’adquisició de l’animal, el canvi de residència, la mort de l’animal o la modificació d’altres dades incloses en el cens per comunicar-ho al cens municipal o al Registre general.
Prèviament a la inscripció de l’animal en el cens municipal o en el Registre general, cal haver-ne dut a terme la identificació.
Aquesta identificació és pot fer mitjançant:
| a) Una identificació electrònica amb la implantació d’un microxip homologat. |
| b) Altres sistemes que es puguin establir per via reglamentària. |
La persona o l’entitat responsable de la identificació de l’animal ha de lliurar a la persona posseïdora de l’animal un document acreditatiu en què constin les dades de la identificació. Així mateix, ha de comunicar les dades de la identificació al Registre general d’animals de companyia en el termini de vint dies, a comptar de la identificació.
Les persones propietàries o posseïdores d’animals de companyia que provinguin d’altres comunitats autònomes o de fora de l’Estat i que esdevinguin residents a Catalunya han de validar-ne la identificació i registrar-los d’acord amb aquest procediment.
Al cens, han de constar les dades d’identificació de l’animal, les dades de la persona posseïdora o propietària i les altres dades que s’estableixin per reglament.
El Decret 328/1998, de 24 de desembre, pel qual es regula la identificació i el Registre general d’animals de companyia estableix que les dades mínimes del cens seran:
| Dades del propietari i/o posseïdor de l’animal: |
| · Nom i cognoms. |
| · DNI. |
| · Domicili i telèfon. |
| Dades de l’animal: |
| · Espècie i raça. |
| · Sexe. |
| · Data de naixement. |
| · Sistema utilitzat d’identificació (transponder, tatuatge o ressenya completa). |
| · Codi d’identificació o ressenya completa, en cas d’utilitzar-se aquest sistema. |
| · Domicili habitual de l’animal. |
Els nuclis zoològics
Els nuclis zoològics, d’acord amb l’article 3.i) del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, són les agrupacions zoològiques per a l’exhibició d’animals, les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia, els establiments de venda i els centres de cria d’animals, els centres de recollida d’animals, el domicili dels particulars on es fan vendes o altres transaccions amb animals i els de característiques similars que es determinin per via reglamentària.
No ho són les instal·lacions que allotgen animals que es crien per a la producció de carn, de pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà, els animals de càrrega i els que treballen en l’agricultura.
I d’acord amb l’article 21 d’aquest mateix DL 2/2008, s’han d’inscriure’s en el Registre de nuclis zoològics del departament competent en matèria de medi ambient.i han de tenir en lloc visible l’acreditació de la seva inscripció en el Registre de nuclis zoològics, quan es tracti d’establiments d’accés públic.
Animals de races considerades potencialment perilloses
La Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos estableix en el seu article 6 que en cada municipi o òrgan competent hi ha d’haver un registre d’animals potencialment perillosos, classificat per espècies i que la persona titular de la llicència administrativa per a la tinença d’animals potencialment perillosos, té l’obligació de sol·licitar la inscripció en el Registre, dins dels quinze dies següents a la data en què hagi obtingut la corresponent llicència de l’Administració competent. El trasllat d’un animal potencialment perillós d’una comunitat autònoma a una altra, tant si és amb caràcter permanent, com per un període superior a tres mesos, obliga el propietari a fer les inscripcions oportunes en els registres municipals corresponents.
En aquest registre s’ha de fer constar necessàriament, almenys:
|
Les dades personals del tenidor |
| Les característiques de l’animal que facin possible identificar-lo |
| El seu lloc habitual de residència |
|
Cal especificar-hi si està destinat a conviure amb els éssers humans o si contràriament té finalitats diferents com la guarda, protecció o qualsevol altra que s’indiqui. |
A més, qualsevol incident produït per animals potencialment perillosos al llarg de la seva vida, conegut per les autoritats administratives o judicials, s’ha de fer constar en el full registral de cada animal, que es tanca amb la mort o el sacrifici de l’animal, certificat per un veterinari o per l’autoritat competent.
En els fulls del registre de cada animal, també s’hi ha de fer constar el certificat de sanitat animal expedit per l’autoritat competent, que acrediti, amb una periodicitat anual, la situació sanitària de l’animal i la inexistència de malalties o trastorns que el facin especialment perillós.
També s’ha de comunicar al Registre municipal la venda, el traspàs, la donació, el robatori, la mort o la pèrdua de l’animal, i s’ha de fer constar en el full registral corresponent.
Les dades d’aquest registre
Cessió de dades entre administracions
En cada comunitat autònoma s’ha de constituir un registre central informatitzat que pot ser consultat per totes les administracions públiques i autoritats competents, i també per les persones físiques o jurídiques que acreditin tenir un interès legítim en el coneixement de les dades que hi constin. A aquests efectes, es considera, en tot cas, interès legítim el que té qualsevol persona física o jurídica que vulgui adquirir un animal d’aquestes característiques. Les autoritats responsables del Registre han de notificar de manera immediata a les autoritats administratives o judicials competents qualsevol incidència que consti en el Registre per a la seva valoració i, si s’escau, l’adopció de mesures cautelars o preventives.
En tot cas, l’ús i el tractament de les dades que conté el Registre han d’estar d’acord amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
De forma similar, a Catalunya, la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, en el seu article 3 estableix que quan es tracti dels gossos de races potencialment perilloses, en el registre censal de l’ajuntament que correspongui s’han d’especificar la raça i les altres circumstàncies que siguin determinants de la possible perillositat d’aquests gossos.
Per tant, en la base de dades d’identificació d’animals de companyia del registre censal dels ajuntaments, s’ha d’incloure un apartat específic per als gossos potencialment perillosos.
Com a condició indispensable per a la tinença i la posterior inclusió en el registre, els propietaris de gossos potencialment perillosos han de contractar una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil derivada dels danys que pugui ocasionar el gos amb un mínim de 150.253,03 euros per sinistre. A la pòlissa contractada s’ha de fer constar el número d’identificació del gos, quantitat que la Generalitat pot actualitzar anualment, mitjançant la llei de pressupostos.
També l’article 6 del Decret 170/2002, d’11 de juny, sobre mesures en matèria de gossos considerats potencialment perillosos estableix que en el Registre censal dels s’hi anotaran les agressions de gossos a persones o a altres animals.
A aquests efectes, els centres sanitaris i els centres veterinaris de Catalunya hauran de comunicar les agressions de què tinguin coneixement al Departament de Medi Ambient, que les anotarà al Registre general d’animals de companyia i les notificarà a l’ajuntament que correspongui.
Aquestes dades, a més de tenir la funció de servir per determinar els supòsits de l’article 2.2 del Reial Decret 287/2002, de 22 de març, pel qual es desenvolupa la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos,que permet considerar gossos potencialment perillosos, encara que no es troben inclosos a la llista, aquells animals de l’espècie canina que hagin protagonitzat agressions a persones o a altres animals, serviran també per portar a terme estudis epidemiològics que valorin la potencial perillositat de les diferents races de gossos.
Els ajuntaments podran tenir accés a les dades d’aquest registre quan sigui necessari per exercir les seves competències en matèria de gossos potencialment perillosos.
Nota
Tenen la consideració de gossos potencialment perillosos, i els és aplicable la normativa catalana, els que presentin una o més d’una de les circumstàncies següents:
|
a) Gossos que han tingut episodis d’agressions a persones o a altres gossos. |
| b) Gossos que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa. |
|
c) Gossos que pertanyen a una de les races següents o a llurs encreuaments: bullmastiff, dòberman, dog argentí, dog de Bordeus, fila brasileiro, mastí napolità, pit bull, de presa canari, rottweiler, terrier staffordshire americà i tosa japonès. |
La normativa Estatal estableix que amb caràcter genèric, es consideren animals potencialment perillosos tots els que, tot i pertànyer a la fauna salvatge i ser utilitzats com a animals domèstics o de companyia, amb independència de la seva agressivitat, pertanyen a espècies o races que tinguin la capacitat de causar la mort o lesions a les persones o a altres animals i danys a les coses.
També tenen la qualificació de potencialment perillosos els animals domèstics o de companyia que es determinin per reglament, en particular, els que pertanyin a l’espècie canina inclosos dins d’una tipologia racial que pel seu caràcter agressiu, la seva mida o la seva potència de mandíbula tinguin la capacitat de causar la mort o lesions a les persones o a altres animals i danys a les coses.
Així doncs, tenen la consideració de gossos potencialment perillosos:
a) Els que pertanyin a les races esmentades a la següent taula i als seus encreuaments.
|
a) Pit bull terrier. |
| b) Staffordshire bullterrier. |
| c) Terrier de Staffodshire americà. |
| d) Rottweiler. |
| e) Dog argentí. |
| f) Fila brasiler. |
| g) Tosa inu. |
|
h) Akita inu. |
b) Aquells les característiques dels quals es corresponguin amb totes o la majoria de les que figuren a la següent taula, llevat que es tracti de gossos guia o de gossos d’assistència acreditats i ensinistrats en centres oficialment reconeguts, conforme ala legislació autonòmica o, si s’escau, estatal, així com els gossos que estiguin en fase d’instrucció per adquirir aquesta condició.
|
a) Forta musculatura, aspecte poderós, robust, configuració atlètica, agilitat, vigor i resistència. |
| b) Marcat caràcter i gran valor. |
| c) Pèl curt. |
| d) Perímetre toràcic comprès entre 60 i 80 centímetres, alçària a la creu entre 50 i 70 centímetres i pes superior a 20 kg. |
| e) Cap voluminós, cuboide, robust, amb crani ample i gran i galtes musculoses i bombades. Mandíbules grans i fortes, boca robusta, ampla i profunda. |
| f) Coll ample, musculós i curt. |
| g) Pit massís, ample, gran, profund, costelles arquejades i llom musculat i curt. |
|
h) Extremitats anteriors paraeles, rectes i robustes i extremitats posteriors molt musculoses, amb potes relativament llargues formant un angle moderat. |
En tot cas, es consideren gossos potencialment perillosos els animals de l’espècie canina que manifestin un caràcter marcadament agressiu o que hagin protagonitzat agressions a persones o a altres animals.
En aquests casos, la perillositat potencial l’ha d’apreciar l’autoritat competent atenent criteris objectius, o bé d’ofici o bé després d’haver estat objecte d’una notificació o una denúncia, amb l’informe previ d’un veterinari, oficial o col·legiat, designat o habilitat per l’autoritat competent autonòmica o municipal.
Article: Les dades del registre general d’animals de companyia i del cens municipal d’animals de companyia
Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas
Publicat al blog: https://laciutatambllei.wordpress.com
Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat en aquest blog. Ara bé, WordPress, com a titular del domini, pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà en l’espai inferior de l’article.
En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.
