La confiscació dels gossos per part de les autoritats sanitàries

En un altre article d’aquest mateix blog ja vaig parlar sobre la regulació de la presència dels animals a les nostres ciutats i en aquesta ocasió vull analitzar una mica més, les situacions que justifiquen la confiscació dels animals, per part de les administracions públiques, davant de les situacions concretes, que ara detallarem.

Els ajuntaments i els casos de maltractament de gossos

L’article 2.3 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals estableix   que ningú no ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d’ansietat o por.

Per això, l’article 4 de la mateixa llei estableix que les persones propietàries i les posseïdores d’animals han de mantenir-los en bones condicions higienicosanitàries, de benestar i de seguretat, d’acord amb les característiques de cada espècie i han de donar-li l’atenció veterinària bàsica per garantir-ne la salut i l’article 8 de la mateixa llei, estableix que quan es traslladen els animals, aquests han de disposar d’un espai suficient que permeti, com a mínim, que puguin aixecar-se i jeure si se’ls trasllada d’un lloc a un altre.

Els mitjans de transport o els embalatges han de ser concebuts per protegir els animals de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes.

Els animals han de ser abeurats durant el transport i han de rebre una alimentació apropiada a intervals convenients segons el que s’estableixi per via reglamentària.

En la càrrega i la descàrrega dels animals, s’ha d’utilitzar un equip adequat per evitar-los danys o sofriments.

Finalment, l’article 5 de la mateixa llei estableix les conductes que queden prohibides:

a) Maltractar-los, agredir-los físicament o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els produeixi sofriments o danys físics o psicològics.

b) Subministrar-los substàncies que puguin causar-los alteracions de la salut o del comportament, excepte en els casos emparats per la normativa vigent o per prescripció veterinària.
c) Abandonar-los.
d) Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higienicosanitari, de benestar i de seguretat de l’animal.
e) Practicar-los mutilacions, extirpar-los ungles, cordes vocals o altres parts o òrgans, llevat de les intervencions fetes amb assistència veterinària en cas de necessitat terapèutica, per garantir-ne la salut o per limitar-ne o anul·lar-ne la capacitat reproductiva. Per motius científics o de maneig, es podran fer aquestes intervencions amb l’autorització prèvia de l’autoritat competent.
f) No facilitar-los l’alimentació suficient.
g) Fer-ne donació com a premi, recompensa, gratificació o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent a la transacció onerosa d’animals.
h) Vendre’ls a les persones menors de setze anys i a les persones incapacitades sense l’autorització dels qui en tenen la potestat o la custòdia.
i) Comerciar-hi fora dels certàmens o d’altres concentracions d’animals vius i d’establiments de venda i de cria autoritzats, llevat de les transaccions entre les persones particulars quan es limitin als seus animals de companyia, no tinguin afany de lucre i es garanteixi el benestar de l’animal.
j) Exhibir-los de manera ambulant com a reclam.
k) Sotmetre’ls a treballs inadequats pel que fa a les característiques dels animals i a les condicions higienicosanitàries.
l) Mantenir-los lligats durant gran part del dia o limitar-los de manera duradora el moviment que els és necessari.
m) Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll, fums i similars que els puguin afectar tant físicament com psicològicament.

n) Matar-los per joc o perversitat o torturar-los.

Què han de fer els ajuntaments davant del maltractament d’un gos?

prohibida-lentrada-danimalsL’article 16.6 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals estableix que els ajuntaments o els ens locals supramunicipals, per si mateixos o mitjançant associacions de protecció i defensa dels animals col·laboradores del departament competent en matèria de medi ambient (*), han de confiscar els animals de companyia si hi ha indicis que se’ls maltracta o tortura, si presenten símptomes d’agressions físiques, desnutrició o atenció veterinària deficient o si romanen en instal·lacions indegudes.

(*)L’article 20 de la llei estableix que les  associacions de protecció i defensa dels animals s’han d’inscriure en el Registre d’associacions de protecció i defensa dels animals del departament competent en matèria de medi ambient per obtenir el títol d’entitat col·laboradora.El departament competent en matèria de medi ambient pot convenir, en els termes previstos per la normativa vigent, amb les associacions de protecció i defensa dels animals l’acompliment de tasques en relació amb la protecció i la defensa dels animals.El departament competent en matèria de medi ambient pot establir ajuts per a les associacions que han obtingut el títol d’entitats col·laboradores, destinats a les activitats que duguin a terme amb relació a la protecció i la defensa dels animals, especialment per a l’execució de programes d’adopció d’animals de companyia en famílies qualificades, per a la promoció de campanyes i programes d’esterilització de gossos, gats i fures, i també per a la promoció de campanyes de sensibilització de la ciutadania. Aquestes entitats  tenen la consideració d’interessades en els procediments sancionadors establerts per aquesta Llei, en els casos en què hagin formulat la denúncia corresponent o hagin formalitzat la compareixença en l’expedient sancionador, sens perjudici de la privacitat de les dades de caràcter personal.

Finalment, i pel que ara ens interessa, s’ha de tenir en compte que l’article 44 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals tipifica com a:

SÓN INFRACCIONS LLEUS

e) Transportar animals incomplint els requisits establerts per l’article 8.

p) Mantenir els animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista del seu benestar, si no els comporta un risc greu per a la salut.
r) Maltractar animals, si no els produeix resultats lesius.
s) Subministrar a un animal substàncies que li causin alteracions lleus de la salut o del comportament, llevat dels casos emparats per la normativa vigent.
t) No donar als animals l’atenció veterinària necessària per garantir-ne la salut, si això no els causa perjudicis greus.

INFRACCIONS GREUS

a) Mantenir els animals sense l’alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higienicosanitari, de benestar i de seguretat, si els comporta risc greu per a la salut.

c) No vacunar els animals domèstics de companyia o no aplicar-los els tractaments obligatoris.
l) Maltractar o agredir físicament els animals si els comporta conseqüències greus per a la salut.
p) Subministrar substàncies a un animal que li causin alteracions greus de la salut o del comportament, llevat dels casos emparats per la normativa vigent.
u) No donar als animals l’atenció veterinària necessària per garantir-ne la salut.
v) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que no comporten cap risc per a l’animal.

z) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus durant l’últim any.

INFRACCIONS MOLT GREUS

a) Maltractar o agredir físicament els animals, si els comporta conseqüències molt greus per a la salut.

c) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que els puguin comportar danys greus.
h) Mantenir els animals sense l’alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higienicosanitari i de benestar, si els perjudicis als animals són molt greus.

k) Reincidir en la comissió d’infraccions greus durant l’últim any.

Per tant, davant del maltractament, els ajuntaments han d’iniciar el corresponent procediment sancionador i tal i com estableix l’article 45 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, la imposició de la multa pot comportar el comís dels animals objecte de la infracció, sens perjudici de l’aplicació del comís preventiu que es pot determinar a criteri de l’autoritat actuant en el moment d’estendre l’acta d’inspecció o interposar la denúncia.  

Quan parlem de maltractament, estem davant d’una infracció administrativa o d’un delicte?

Ja hem vist que maltractar o agredir físicament els animals, si els comporta conseqüències molt greus per a la salut, està tipificat com a una infracció molt greu, però això no és un delicte.

Malgrat això, en el Codi Penal, trobem la tipificació dels següents delictes:

Article 337

  1. Ha de ser castigat amb la pena de tres mesos i un dia a un any de presó i inhabilitació especial d’un any i un dia a tres anys per a l’exercici de la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinença d’animals, el qui per qualsevol mitjà o procediment maltracti injustificadament, i li causi lesions que li menyscabin greument la salut o el sotmeti a explotació sexual, a:
  • a) un animal domèstic o amansit,
  • b) un animal dels que habitualment estan domesticats,
  • c) un animal que temporalment o permanentment viu sota control humà, o
  • d) qualsevol animal que no visqui en estat salvatge.
  1. Les penes que preveu l’apartat anterior s’han d’imposar en la meitat superior quan es doni alguna de les circumstàncies següents: a) S’han utilitzat armes, instruments, objectes, mitjans, mètodes o formes concretament perilloses per a la vida de l’animal. b) Hi ha hagut acarnissament. c) S’ha causat a l’animal la pèrdua o la inutilitat d’un sentit, òrgan o membre principal. d) Els fets s’han executat en presència d’un menor d’edat.
  2. Si s’ha causat la mort de l’animal s’ha d’imposar una pena de sis a divuit mesos de presó i inhabilitació especial de dos a quatre anys per a l’exercici de la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinença d’animals.
  3. Els qui, llevat dels supòsits a què es refereixen els apartats anteriors d’aquest article, maltractin cruelment els animals domèstics o qualsevol altre en espectacles no autoritzats legalment, han de ser castigats amb una pena de multa d’un a sis mesos. Així mateix, el jutge pot imposar la pena d’inhabilitació especial de tres mesos a un any per a l’exercici de la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinença d’animals.

Article 337 bis

El qui abandoni un animal dels que esmenta l’apartat 1 de l’article anterior en condicions en què pugui perillar la seva vida o integritat ha de ser castigat amb una pena de multa d’un a sis mesos. Així mateix, el jutge pot imposar la pena d’inhabilitació especial de tres mesos a un any per a l’exercici de la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinença d’animals.

Només si es tramita la denúncia a la via penal, es pot aconseguir inhabilitar a la persona posseïdora de l’animal maltractat, per a una futura tinença d’animals domèstics.

Així doncs, quan estem davant d’una infracció administrativa o d’un delicte?

Doncs caldrà valorar cada cas en concret, però s’ha de tenir en compte que la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del Sector Públic,  estableix en el seu article 31.1 que no es poden sancionar els fets que ho hagin estat penalment o administrativament, en els casos en què s’apreciï identitat del subjecte, fet i fonament.  Per tant, o bé es tramita un procediment administratiu sancionador i s’imposa, si procedeix, una sanció o bé es porta als tribunals perquè s’imposi la corresponent pena.

Per altra banda, el Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat, estableix en el seu article 5 que si   durant   la   substanciació   del    procediment   sancionador s’aprecia la  posible  qualificació  dels  fets    perseguits com a constituents de delicte o  falta  s’ha  de   passar el tant de culpa al  Ministeri  Fiscal,  i  s’ha  de   suspendre el procediment administratiu un  cop  l’autoritat   judicial hagi incoat el procés penal que  correspongui,  si   hi ha identitat de subjecte, fet i fonament. Així  mateix,    si l’Administració té coneixement per qualsevol  mitjà  que   s’està  seguint  un  procediment  respecte  del mateix fet,   subjecte  i   fonament,   suspendrà   la   tramitació   del   procediment sancionador.

L’Administració no pot continuar el procediment i ha   de   declarar-ne   la   conclusió   i  la  no-exigència  de   responsabilitat,   si   la   resolució   judicial    estima   l’existència  de  delicte o falta, i s’hi aprecia identitat   de subjecte, fet i fonament.

La  substanciació  del  procés penal no impedeix el   manteniment de les mesures cautelars, ni  tampoc  l’adopció   d’aquelles   altres   que  siguin  imprescindibles  per  al   restabliment de la situació física alterada o que tendeixen   a impedir nous riscos per a les persones  o  danys  en  els    béns  o  medi  protegits. En  aquest últim supòsit es farà saber a l’autoritat judicial  responsable  del  procediment  penal.

Per tant, si es vol inhabilitar a la persona que ha maltractat l’animal, l’única via és la judicial i mentre aquesta duri, es pot mantenir el comís preventiu de l’animal, posant-ho en coneixement de l’autoritat judicial.

Ordenar el  comís d’un gos vinculat a la seva perillositat

cens animals domèsticsLa Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos defineix en el seu article 1, que tenen la consideració de gossos potencialment perillosos, i els és aplicable aquesta Llei, els que presentin una o més d’una de les circumstàncies següents:

a) Gossos que han tingut episodis d’agressions a persones o a altres gossos.

b) Gossos que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa.

c) Gossos que pertanyen a una de les races següents o a llurs encreuaments: bullmastiff, dòberman, dog argentí, dog de Bordeus, fila brasileiro, mastí napolità, pit bull, de presa canari, rottweiler, terrier staffordshire americà i tosa japonès.

Així doncs, quan un gos protagonitza un  episodi d’agressions a persones o a altres gossos, ja té la consideració de gos potencialment perillós i haurà de complir el que estableix la Llei 10/1999, però pot ser que a més de tenir la consideració de perillós, presenti comportaments agressius patològics no solucionats amb les tècniques d’ensinistrament i terapèutiques existents.

En aquests casos, l’article 6 de la Llei 10/1999 estableix que, sota criteri facultatiu, es pot considerar  l’adopció de mesures consistents en la castració o el sacrifici de l’animal.

L’article 2.2 del Decret 170/2002, d’11 de juny, sobre mesures en matèria de gossos considerats potencialment perillosos estableix que correspon als ajuntaments determinar la potencial perillositat dels gossos que manifestin un caràcter marcadament agressiu o que hagin protagonitzat agressions a persones o altres animals. La potencial perillositat s’haurà de determinar en atenció a criteris objectius, bé d’ofici o després d’una notificació o denúncia, amb l’informe previ d’un/una veterinari/ria habilitat/ada per a aquesta tasca.

Però que passa quan un gos potencialment perillós comet alguna d’aquestes infraccions?

INFRACCIONS LLEUS

a) No inscriure el gos al registre específic del municipi corresponent.
b) No senyalitzar les instal·lacions que alberguin gossos potencialment perillosos.
INFRACCIONS GREUS
a) No complir les mesures de seguretat establertes per a les instal·lacions que alberguin gossos potencialment perillosos.
b) No contractar l’assegurança de responsabilitat civil.
c) Fer activitats d’ensinistrament sense acreditació professional oficial.
d) No dur a terme els tests de comportament dels gossos progenitors en els centres de cria.
e) Portar els gossos deslligats i sense morrió a les vies públiques, a les parts comunes dels immobles col·lectius i als llocs i als espais públics en general.
f) Adquirir un gos potencialment perillós persones menors d’edat o privades judicialment o governativament de tenir-ne.
INFRACCIONS MOLT GREUS
a) Fer activitats d’ensinistrament d’atac no autoritzades.

b) Participar en la realització de combats de gossos, en els termes que s’estableixen legalment.

Doncs que l’article 14 de la Llei 10/1999 estableix que l’Administració pot comissar els animals en el mateix moment en què hi hagi indicis racionals d’infracció.

Aquest comís té el caràcter de preventiu fins a la resolució de l’expedient sancionador corresponent, que en tot cas ha de determinar la destinació final que s’ha de donar als animals comissats.

Les despeses ocasionades pel comís i les actuacions relacionades amb aquest són a compte de qui comet la infracció.

S’ha de tenir en compte que l’article 9.2 de la Llei 10/1999 estableix que si s’aprecia que els fets objecte d’un expedient sancionador poden ésser constitutius de delicte o falta, l’Administració ha de traslladar les actuacions a l’autoritat judicial competent i deixar en suspens el procediment sancionador fins que aquesta no es pronunciï.

La sanció de l’autoritat judicial exclou la imposició de sancions administratives. Si la resolució judicial és absolutòria, l’Administració pot continuar la tramitació de l’expedient sancionador, respectant els fets que els tribunals hagin declarat provats.

En el cas de gossos, siguin o no gossos potencialment perillosos, l’article 19 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals estableix que correspon als ajuntaments la captura en viu de gossos ensalvatgits per mètodes d’immobilització a distància.

En els casos en què la captura per immobilització no sigui possible, el departament competent en matèria de medi ambient ha d’autoritzar excepcionalment l’ús d’armes de foc i ha de determinar qui ha d’emprar aquest sistema de captura excepcional.

En el cas que es produeixin atacs d’aquests animals de companyia ensalvatgits a persones, a espècies ramaderes o a espècies d’animals protegides o catalogades legalment com a amenaçades, o en el cas que calgui prevenir aquests atacs, el director o directora dels serveis territorials del departament competent en matèria de biodiversitat pot autoritzar-ne la captura mitjançant una resolució motivada que determini els mètodes autoritzats i també l’organització de la captura, la qual correspon de fer a personal del dit departament. Les captures han d’ésser notificades als ajuntaments afectats.

Si són testimonis d’un atac flagrant d’un o més gossos, gats o fures ensalvatgits envers persones, espècies ramaderes o animals de la fauna salvatge autòctona protegida o amenaçada, els agents de l’autoritat poden fer ús d’armes de foc i, si escau, capturar-los per a evitar els danys o minimitzar-los. Els agents han de notificar les captures als ajuntaments afectats.

Comisos de gossos per raons de salut pública

animals a la via públicaL’article 13 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals estableix que les administracions competents poden ordenar, per raons de sanitat animal o de salut pública, la vacunació o el tractament obligatori de malalties dels animals. En aquest cas és d’aplicació la Llei 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal.

L’article 7 d’aquesta llei estableix que els propietaris o responsables dels animals,   han de, pel que ara ens interessa analitzar:

  • Vigilar els animals
  • Facilitar tota classe d’informació que els sigui requerida per l’autoritat competent sobre l’estat sanitari dels animals
  • Aplicar i dur a terme totes les mesures sanitàries imposades per la normativa vigent en cada cas, i també les mesures sanitàries obligatòries que s’estableixin per prevenir les malalties dels animals, o consentir la seva aplicació, i també posar els mitjans necessaris perquè es puguin realitzar aquestes mesures amb les degudes garanties de seguretat, tant per als animals objecte d’aquelles, com per al personal que les executi.
  • Tenir degudament identificats els animals, en la forma i les condicions que imposa la normativa aplicable.
  • Comunicar a les administracions públiques, dins el termini i en la forma escaient, les dades sanitàries que exigeix la normativa aplicable en cada cas, especialment les relatives a naixements, morts, entrades i sortides d’animals, i també l’aparició reiterada d’animals morts de la fauna silvestre.
  • Procedir a l’eliminació o destrucció dels cadàvers d’animals i altres productes d’origen animal, que tinguin sota la seva responsabilitat, en la forma i les condicions establertes en la normativa aplicable en cada cas.
  • No abandonar els animals que tinguin sota la seva responsabilitat, o els seus cadàvers.
  • Complir adequadament les obligacions relatives als medicaments veterinaris, en especial el control i la deguda observança dels terminis d’espera establerts en cas de tractament dels animals amb els medicaments.
  • Assumir els costos derivats de la custòdia, el transport, l’emmagatzemament, l’alimentació, el sacrifici, la destrucció i, en general, de tota mena, en relació amb els seus animals, productes d’origen animal, productes zoosanitaris i productes per a l’alimentació animal, que tinguin sota la seva responsabilitat i derivin de les mesures sanitàries, incloses les de salvaguarda i les cautelars que puguin adoptar les autoritats competents.
  • En general, complir les obligacions que la normativa aplicable els imposi en matèria de sanitat animal.

En els casos en que calgui prevenir la introducció o difusió al territori nacional de malalties dels animals de declaració obligatòria previstes en el Codi Zoo sanitari Internacional de l’Oficina Internacional de Epizoòties o en la normativa nacional o comunitària, en especial d’aquelles d’alta difusió, o per prevenir l’extensió d’aquestes malalties en cas d’existència de casos sospitosos o confirmats o de greu risc sanitari, d’acord amb l’article 8 d’aquesta llei, s’estableix que  l’Administració General de l’Estat o els òrgans competents de les comunitats autònomes, d’ofici o a instància de la primera, poden adoptar les mesures cautelars següents, pel que ara ens interessa:

  • Prohibició cautelar del moviment i el transport d’animals i productes d’origen animal o subproductes d’explotació, en una zona o territori determinats o en tot el territori nacional, prohibició cautelar de l’entrada o sortida d’aquells en explotacions, o la seva immobilització cautelar en llocs o instal·lacions determinats.
  • Sacrifici obligatori d’animals.
  • Confiscació i, si s’escau, sacrifici dels animals que no compleixin la normativa sanitària o d’identificació vigent.
  • Realització d’un programa obligatori de vacunacions.
  • En general, totes les mesures, incloses la desinfecció o desinsectació, necessàries per prevenir la introducció al territori nacional de malalties dels animals de declaració obligatòria, en especial d’aquelles d’alta difusió, o l’extensió d’aquestes malalties en cas d’existència de casos sospitosos o confirmats, i també en situacions de greu risc sanitari.

Article: La confiscació dels gossos per part de les autoritats sanitàries

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: https://laciutatambllei.wordpress.com

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

 

Anuncis