La protecció de la salut als municipis

A Catalunya, l’ordenació de les actuacions, les prestacions i els serveis en matèria de salut pública que estableix la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, per a garantir la vigilància de la salut pública, la promoció de la salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut, d’acord amb l’article 43 i els que hi concorden de la Constitució Espanyola, en l’exercici de les competències que l’Estatut atribueix a la Generalitat i en el marc de la legislació que regula el sistema sanitari de Catalunya, impulsant la coordinació i la col·laboració dels organismes i les administracions públiques implicats dins de llurs àmbits competencials, es regula a la Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública –LSP-.

En el seu article 2, aqueta llei estableix algunes definicions importants pel que ara ens interessa:

Salut pública: el conjunt organitzat d’actuacions dels poders públics i del conjunt de la societat per mitjà de la mobilització de recursos humans i materials per a protegir i promoure la salut de les persones, en l’àmbit individual i col·lectiu, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut.

 

Control sanitari: el conjunt d’actuacions de les administracions sanitàries, pel que fa a la gestió del risc, que tenen la finalitat de comprovar l’adequació dels éssers vius, els aliments, l’aigua, el medi, els productes, les activitats i els serveis objecte d’aquesta llei a les normes destinades a prevenir els riscos per a la salut de la població.

Gestió del risc: el conjunt d’actuacions destinades a evitar o minimitzar un risc per a la salut. Aquest procés consisteix a sospesar les alternatives, tenint en compte l’avaluació del risc i altres factors pertinents, i comprèn, si cal, la selecció i l’aplicació de les mesures de prevenció i control més adequades, a més de les reglamentàries.

Prevenció de la malaltia i factors de risc associats: el conjunt d’actuacions, prestacions i serveis destinats a reduir la incidència de malalties específiques i de llurs factors de risc per mitjà d’accions individuals i col·lectives de vacunació, immunització passiva, consell, cribratge i tractament precoç.

 

Principi de precaució: el principi que habilita l’Administració sanitària a adoptar mesures provisionals de gestió del risc per a assegurar la protecció de la salut i la prevenció de la malaltia quan, després d’haver avaluat la informació disponible, es prevegi la possibilitat que es produeixin efectes nocius per a la salut humana, animal o vegetal o danys al medi ambient per alguna causa que no permeti determinar el risc amb certesa, encara que hi hagi incertitud científica, mentre no es tingui informació addicional que permeti una avaluació del risc més exhaustiva.

Promoció de la salut: el conjunt d’actuacions, prestacions i serveis destinats a fomentar la salut individual i col·lectiva i a impulsar l’adopció d’estils de vida saludables per mitjà de les intervencions adequades en matèria d’informació, comunicació i educació sanitàries.

Protecció de la salut: el conjunt d’actuacions, prestacions i serveis destinats a garantir la innocuïtat i la salubritat dels productes alimentaris i a preservar la salut de la població davant els agents físics, químics i biològics presents al medi.

Risc: la probabilitat d’un efecte nociu per a la salut i de la gravetat d’aquest efecte a conseqüència d’un perill.

Salut comunitària: el conjunt d’actuacions, prestacions i serveis destinats a millorar la situació de salut de la comunitat en les seves dimensions físiques, psicològiques i socials, que actuen per mitjà de la capacitat col·lectiva d’adaptació positiva als canvis de l’entorn. La salut comunitària té en compte tant els elements tangibles i no tangibles de la comunitat com els seus sistemes de suport, les normes, els aspectes culturals, les institucions, les polítiques i les creences.

Salut laboral: el conjunt d’actuacions, prestacions i serveis de salut o sanitaris destinats a vigilar, promocionar i protegir la salut individual i col·lectiva dels treballadors.

Vigilància de la salut pública: el conjunt d’actuacions destinades a recollir, analitzar, interpretar i difondre les dades sanitàries relatives als éssers vius, els aliments, l’aigua, el medi, els productes, les activitats i els serveis, i també l’estat de salut de les persones considerades col·lectivament, amb l’objectiu de controlar les malalties i els problemes de salut.

 Els Alcaldes i alcaldesses com a autoritats sanitàries

L’article 5.1. h) de la LSP confereix als alcaldes i alcaldesses el caràcter d’autoritat sanitària, el que vol dir que tenen la competència per a aplicar la normativa vigent en matèria de salut pública, en funció de la qual pot limitar drets individuals o col·lectius en benefici dels drets de la comunitat i en l’article 78 de la mateixa llei, s’estableix que correspon als ens locals territorials l’exercici de la potestat sancionadora en l’àmbit de les competències respectives, d’acord amb els criteris següents:

a) En l’àmbit municipal, l’alcalde o alcaldessa és competent per a imposar sancions de fins a 100.000 euros, i el ple de la corporació és competent per a imposar sancions de fins a 300.000 euros.

b) En l’àmbit comarcal, el president o presidenta del consell comarcal és competent per a imposar sancions de fins a 100.000 euros, i el ple del consell comarcal és competent per a imposar sancions de fins a 300.000 euros.

c) Els expedients sancionadors incoats i instruïts pels ens locals d’acord amb la proposta de resolució dels quals correspongui imposar una sanció superior a 300.000 euros s’han de traslladar a l’òrgan competent en funció de la quantia perquè els resolgui.

Els ens locals poden encomanar a l’Agència de Salut Pública de Catalunya, per mitjà dels convenis pertinents, la gestió de la instrucció d’expedients sancionadors en l’àmbit de llurs competències. La formalització d’aquest encàrrec no altera, en cap cas, la titularitat de la potestat sancionadora, que correspon a l’òrgan local competent en la matèria.

 Les competències dels ens locals

D’acord amb l’article 52 de la LSP els ajuntaments, d’acord amb les competències que els atribueixen la Llei 15/1990, d’ordenació sanitària de Catalunya, i el Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i la normativa sanitària específica, són competents per a prestar els serveis mínims següents en matèria de salut pública:

a) L’educació sanitària en l’àmbit de les competències locals.

b) La gestió del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi.

c) La gestió del risc per a la salut pel que fa a les aigües de consum públic.

d) La gestió del risc per a la salut als equipaments públics i als llocs habitats, incloses les piscines.

e) La gestió del risc per a la salut en les activitats de tatuatge, micropigmentació i pírcing.

f) La gestió del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris en les activitats del comerç minorista, del servei i la venda directa d’aliments preparats als consumidors, com a activitat principal o complementària d’un establiment, amb repartiment a domicili o sense, de la producció d’àmbit local i del transport urbà. Se n’exclou l’activitat de subministrament d’aliments preparats per a col·lectivitats, per a altres establiments o per a punts de venda.

g) La gestió del risc per a la salut derivat dels animals domèstics, dels animals de companyia, dels animals salvatges urbans i de les plagues.

h) La policia sanitària mortuòria en l’àmbit de les competències locals.

i) Les altres activitats de competència dels ajuntaments en matèria de salut pública, d’acord amb la legislació vigent en aquesta matèria.

Recordem que la gestió del risc és el conjunt d’actuacions destinades a evitar o minimitzar un risc per a la salut. Aquest procés consisteix a sospesar les alternatives, tenint en compte l’avaluació del risc i altres factors pertinents, i comprèn, si cal, la selecció i l’aplicació de les mesures de prevenció i control més adequades, a més de les reglamentàries.

L’article 53 estableix que els ens locals poden prestar els serveis mínims de salut pública a què fa referència l’article 52 directament o per qualsevol de les formes de gestió que estableix la legislació de règim local.

Per raons d’eficàcia i en els casos en què els ens locals no tinguin els mitjans humans o tècnics idonis per a prestar els serveis que els atribueix aquesta llei, poden encarregar la gestió d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de llur competència a l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Aquest encàrrec de gestió s’ha de formalitzar per mitjà de la subscripció d’un conveni entre l’Agència i l’ens local corresponent.

Els convenis d’encàrrec de gestió de serveis de salut pública han d’establir almenys:

a) Les activitats o els serveis mínims de competència dels ens locals que l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha de prestar, per mitjà de l’equip de salut pública, al territori de l’ens corresponent.

b) El personal i els recursos materials propis que l’ens local adscrigui a l’equip de salut pública per a la prestació de les activitats o els serveis encarregats.

c) L’aportació econòmica, en el cas dels serveis que, sense tenir la consideració de serveis mínims obligatoris, ambdues parts acordin. La quantificació dels costos del conjunt de mitjans humans i materials que l’ens local adscrigui a l’equip de salut pública per a la prestació de les activitats o els serveis mínims encarregats té la consideració d’aportació econòmica.

Relacions amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya

L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) regulada pel Decret 366/2011, de 12 de juliol, pel qual s’aproven els Estatuts de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, va extingir la seva personalitat jurídica mitjançant la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, i es van atribuir a l’estructura del Departament de Salut, que determini el Govern de la Generalitat, els objectius i les funcions que li estaven assignades.

En el moment d’escriure aquesta entrada del blog, l’estructura del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya es regula al DECRET 119/2014, de 5 d’agost, de reestructuració del Departament de Salut.

Així, d’acord amb l’article 53 de la LSP, l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha d’informar l’ens local que pertoqui dels resultats de les intervencions relacionats amb els serveis que presti si es tracta de serveis mínims que són competència dels ens locals.

Així mateix, si l’Agència presta serveis que són competència dels ens locals, l’ens local corresponent pot participar en els procediments de contractació que l’Agència incoï als efectes de l’execució de les funcions corresponents.

La gestió administrativa dels resultats de les actuacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, en matèries de competència local, pertoca a l’administració local corresponent, llevat que el conveni signat amb l’Agència estableixi una altra cosa.

Els ens locals han de disposar dels recursos econòmics i materials suficients per a exercir les competències en matèria de salut pública amb eficàcia i eficiència, tenint en compte la cooperació econòmica i tècnica dels ens supralocals d’acord amb el que estableix la normativa de règim local, sens perjudici dels programes de col·laboració financera específica que, d’acord amb la normativa de cooperació local, l’Administració de la Generalitat estableixi per a activitats de salut pública.

Les organitzacions associatives d’ens locals i l’Agència de Salut Pública de Catalunya han de subscriure un conveni marc de relacions que estableixi el règim general dels compromisos que s’han d’incloure en els convenis subscrits entre els ens locals i l’Agència, i també els mecanismes de seguiment corresponents.

El departament competent en matèria de salut ha de garantir la prestació dels serveis mínims obligatoris de competència local en els termes que es pactin en el conveni marc de relacions entre l’Agència de Salut Pública de Catalunya i les organitzacions associatives d’ens locals.

Relacions amb l’Agència de Seguretat Alimentària

L’article 41 de la LSP estableix que els objectius específics de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària són els següents:

a) Actuar com a centre referent a Catalunya en l’avaluació, la comunicació i l’assessorament dels beneficis i els riscos per a la salut relacionats amb els aliments en l’àmbit de les seves funcions i en col·laboració i coordinació, si escau, amb els organismes competents en matèria de seguretat alimentària d’àmbit estatal i europeu.

b) Donar suport tècnic i científic a les actuacions dels departaments competents en matèria de salut, agricultura, alimentació, ramaderia, pesca i consum, d’acord amb la legislació aplicable.

c) Col·laborar amb les administracions públiques, amb els diversos sectors que incideixen, directament o indirectament, en la seguretat alimentària i amb les organitzacions de consumidors i usuaris.

I les seves funcions es recullen a l’article 42 de la LSP, que estableix que corresponen a l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària les funcions següents:

a) Donar suport, per al compliment de llurs objectius, als organismes executius d’inspecció i control especialitzats en les diverses fases de la cadena alimentària, dependents de diferents departaments de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals, d’acord amb la Llei 15/1990, el Decret legislatiu 2/2003, les disposicions legals que els modifiquin o deroguin i la legislació específica.

b) Elaborar i promoure estudis científics d’avaluació de l’exposició de la població als riscos i els beneficis per a la salut ocasionats pels aliments, que tinguin en compte la totalitat de la cadena alimentària.

c) Elaborar la proposta de Pla de seguretat alimentària i elevar-lo al Consell d’Administració de l’Agència de Salut Pública de Catalunya perquè, si escau, l’aprovi i l’elevi al Govern, a proposta dels departaments competents en matèria de salut, agricultura, alimentació, ramaderia, pesca, consum i medi ambient.

d) Elaborar i aprovar la memòria anual sobre la situació de la seguretat alimentària a Catalunya.

e) Donar suport, en l’acompliment de les tasques assignades pel Pla de seguretat alimentària, als diferents òrgans, tant de l’Administració de la Generalitat com dels ens locals, subjectant-se, en aquest darrer cas, al que estableix la legislació de règim local.

f) Avaluar el grau d’assoliment dels objectius del Pla de seguretat alimentària.

g) Gestionar la política de comunicació dels beneficis i els riscos en matèria de seguretat alimentària, sens perjudici de les competències que corresponguin als departaments.

h) Elaborar les propostes de disposicions de caràcter general destinades a millorar, actualitzar, harmonitzar i fer coherent la normativa en matèria de seguretat alimentària que s’aplica en les diverses fases de la cadena alimentària juntament amb els departaments competents en matèria de salut, agricultura, alimentació, ramaderia, pesca i, si escau, consum i medi ambient.

i) Assessorar les administracions locals i donar-los suport tècnic per a desenvolupar llurs competències en matèria de seguretat alimentària.

j) Identificar les necessitats de formació contínua que tenen els professionals relacionats amb la seguretat i la qualitat alimentàries, promoure el disseny de programes marc de formació i participar-hi, amb la col·laboració dels departaments competents en matèria de salut, agricultura, alimentació, ramaderia, pesca, consum i medi ambient.

k) Establir mecanismes d’informació, publicitat i divulgació continuades, d’acord amb els principis de col·laboració i coordinació amb altres òrgans competents en aquesta matèria, amb la finalitat d’informar la ciutadania de les qüestions més rellevants en matèria de seguretat i qualitat alimentàries.

l) Avaluar els riscos i els beneficis dels nous aliments, ingredients i processos en l’àmbit de l’actuació de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

m) Informar preceptivament, a petició dels òrgans competents de les administracions, sobre els projectes de disposicions generals relatives al control sanitari d’aliments, la sanitat animal, la sanitat vegetal, la nutrició dels animals, els productes zoosanitaris i fitosanitaris i la contaminació ambiental, si afecten directament la seguretat alimentària.

La participació en la protecció de la salut

El Consell de Participació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya

L’article 26 de la LSP estableix que el Consell de Participació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i els consells de salut dels governs territorials de salut són òrgans de participació activa que exerceixen funcions de participació ciutadana, assessorament, consulta i seguiment sobre qüestions relacionades amb la salut pública i la salut en general a fi de cooperar en la consecució dels objectius que els són propis.

El Consell de Participació és format pels membres següents:

a) El vicepresident primer o vicepresidenta primera del Consell d’Administració, que el presideix.

b) El director o directora de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

c) Un nombre de vocals designats pel conseller o consellera del departament competent en matèria de salut, a proposta del Consell d’Administració, entre representants de l’àmbit acadèmic i educatiu, de les organitzacions de consumidors i usuaris, del moviment veïnal, de les entitats de salut pública i de la seguretat alimentària, de les corporacions professionals, de les societats científiques, de les organitzacions empresarials, sindicals i socials més representatives en qualsevol àmbit d’activitat relacionat amb la salut pública, dels ens locals i de la Generalitat.

Els estatuts de l’Agència de Salut Pública de Catalunya estableixen en el seu article 20 que el Consell de Participació es reuneix en sessió ordinària amb una periodicitat semestral.

També es pot reunir en sessió extraordinària,sempre que així ho acordi el president o la presidenta o que ho sol·liciti una tercera part dels seus o de les seves membres.

El règim de funcionament del Consell de Participació és l’establert en la normativa aplicable als òrgans col·legiats de l’Administració de la Generalitat i en el reglament de funcionament intern que, si escau, pot aprovar, el qual haurà de d’ésser autoritzat pel Consell d’Administració de l’Agència.

El Consell de Participació emetrà informes i propostes a instàncies del director o de la directora de l’Agència, els quals no tindran caràcter vinculant.

Els informes s’han d’emetre en el termini màxim d’un mes. Aquest termini es pot ampliar, atenent la complexitat de l’informe, fins a un màxim de tres mesos.

L’Agència de Salut Pública de Catalunya dóna al Consell de Participació el suport personal i material necessari per a l’exercici de les seves funcions.

Comissió Directora de Seguretat Alimentària

L’article 45 de la LSP estableix que es crea la Comissió Directora de Seguretat Alimentària com a òrgan directiu per als temes específics d’avaluació i comunicació dels beneficis i els riscos en seguretat alimentària.

La Comissió Directora de Seguretat Alimentària és formada pels membres següents:

a) Tres representants del departament competent en matèria de salut, un dels quals és el president o presidenta de la Comissió, nomenat pel Consell d’Administració de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

b) Tres representants del departament competent en matèria d’agricultura, alimentació, ramaderia i pesca, un dels quals és el vicepresident o vicepresidenta de la Comissió.

c) Dos representants del departament competent en matèria de medi ambient.

d) Dos representants del departament competent en matèria de consum.

e) Un representant o una representant del departament competent en matèria de comerç.

f) Dos representants dels ens locals.

g) Dos representants de les organitzacions empresarials del sector de l’alimentació.

h) Un representant o una representant de les organitzacions agràries més representatives.

i) Un representant o una representant de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

j) Un representant o una representant de les associacions de consumidors.

k) Un representant o una representant de les associacions relacionades amb la qualitat i la seguretat alimentàries més representatives.

Corresponen a la Comissió Directora de Seguretat Alimentària les funcions següents:

a) Emetre un informe sobre la proposta de Pla de seguretat alimentària que s’ha de trametre al Consell d’Administració de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

b) Aprovar la memòria anual sobre la situació de la seguretat alimentària a Catalunya.

c) Aprovar els criteris per a la comunicació en l’àmbit de la seguretat alimentària.

d) Recomanar actuacions, d’acord amb la finalitat i els objectius de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, al director o directora de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

e) Analitzar i proposar les accions que s’han d’emprendre a partir dels dictàmens científics.

f) Proposar al Consell d’Administració de l’Agència de Salut Pública de Catalunya el nomenament dels vocals del Comitè Científic Assessor de Seguretat Alimentària.

El conseller o consellera del departament competent en matèria de salut nomena i separa els membres de la Comissió Directora de Seguretat Alimentària a proposta de cadascuna de les representacions que la componen i, pel que fa a la representació dels ens locals, a proposta de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i de la Federació de Municipis de Catalunya, per parts iguals.

Els estatuts de l’Agència de Salut Pública de Catalunya en el seu article 28 estableixen la Comissió Directora de Seguretat Alimentària es reuneix en sessió ordinària amb una periodicitat trimestral.

També es pot reunir en sessió extraordinària, sempre que així ho acordi el president o la presidenta o que ho sol·liciti una tercera part dels seus o de les seves membres.

El règim de funcionament de la Comissió Directora de Seguretat Alimentària és el que estableix la normativa aplicable als òrgans col·legiats de l’Administració de la Generalitat i el reglament de funcionament intern que si escau pot aprovar.

L’Agència de Salut Pública de Catalunya dóna a la Comissió Directora de Seguretat Alimentària el suport personal i material necessari per a l’exercici de les seves funcions.

Consell de Salut Laboral

L’article 49 de la LSP estableix que es crea el Consell de Salut Laboral com a òrgan consultiu i participatiu per a les qüestions referents a la salut laboral.

El Consell de Salut Laboral és presidit pel director o directora de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i és integrat per representants del departament competent en matèria de treball, seguretat i salut laborals, i prevenció de riscos laborals; del departament competent en matèria de salut; de les administracions públiques i els organismes competents en matèria de salut laboral; de les entitats sindicals i empresarials més representatives de Catalunya; de les societats científiques i de les entitats més representatives relacionades amb la salut laboral, i de les entitats gestores i col·laboradores de la Seguretat Social, tots ells nomenats pel conseller o consellera del departament competent en matèria de salut, a proposta del Consell d’Administració de l’Agència.

Els estatuts de l’Agència de Salut Pública de Catalunya estableixen en els seus articles 31, 32 i 33 que el Consell de Salut Laboral és, en l’àmbit que és propi de l’Agència, l’òrgan consultiu i participatiu per les qüestions referents a la salut laboral.

El Consell de Salut Laboral està integrat per persones representants de les institucions i organitzacions relacionades amb la salut laboral següents:

a) El president o presidenta, que és el director o directora de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

b) El vicepresident o vicepresidenta, que és escollit o escollida entre les seves persones membres.

c) Dos o dues vocals representants del departament competent en matèria de salut, un o una dels quals serà el director o directora de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques.

d) Dos o dues vocals representants del departament competent en matèria de relacions laborals, un o una dels quals està adscrita a la Inspecció de Treball.

e) Un o una vocal representant del Servei Català de la Salut.

f) Dos o dues vocal representants de les organitzacions empresarials més representatives de Catalunya.

g) Dos o dues representants de les organitzacions sindicals amb més representació a l’àmbit de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

h) Els o les tres vocals representants de les associacions professionals més significatives relacionades amb la seguretat i salut laboral.

i) Un o una vocal representants de l’Institut Nacional de la Seguretat Social.

j) Dos o dues vocals representants de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals amb més implantació a Catalunya.

k) Els o les tres vocals representants del centres de docència i recerca més rellevants en matèria de salut laboral.

3. Les persones membres del Consell de Salut laboral són nomenades pel conseller o consellera competent en matèria de salut, a proposta del Consell d’Administració de l’Agència.

Les funcions del Consell de Salut Laboral són les funcions següents:

a) Informar projectes i emetre dictàmens sobre aspectes relacionats amb la salut laboral que li siguin encomanats pel Consell d’Administració.

b) Elevar al Consell d’Administració propostes d’actuacions en matèria de salut laboral.

c) Recomanar el desenvolupament de projectes de recerca en les àrees d’acció de la salut laboral, atenent si escau, a les diferències entre homes i dones en relació amb la protecció de la seva salut.

d) Proposar iniciatives de comunicació sobre aspectes relacionats amb la salut laboral, estimular la participació dels agents socials, la ciutadania i les institucions relacionades amb la salut laboral.

e) Coordinar les seves actuacions amb els altres àmbits de l’Administració de la Generalitat amb competències en la matèria de prevenció de riscos laborals i seguretat i salut laboral.

f) Proposar les línies estratègiques de l’acció interdepartamental relacionada amb la salut laboral que ha de ser traslladada al Pla interdepartamental de salut pública.

g) Coordinar-se amb altres consells amb funcions anàlogues.

El règim de funcionament del Consell de Salut Laboral és l’establert en la normativa aplicable als òrgans col·legiats de l’Administració de la Generalitat i en el reglament de funcionament intern que, si escau, pot aprovar.

Els informes, les propostes i dictàmens que formuli el Consell de Salut Laboral són sol·licitats per conducte del director o directora de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i no tenen caràcter vinculant, s’han d’emetre en el termini màxim de dos mesos aquest termini es pot ampliar, atenent la complexitat de l’informe, fins a un màxim de tres mesos.

L’Agència dóna al Consell de Salut Laboral el suport personal i material necessari per a l’exercici de les seves funcions.

Trobarem més informació en l’enllaç extern a l’Agència de Salut Pública de Catalunya: http://salutpublica.gencat.cat/ca/salut_laboral/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: https://laciutatambllei.wordpress.com

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

La salut i la sanitat pública als municipis

L’article 42 de la Llei 14/1986, del 25 d’abril, General de Sanitat –LGS-, en relació a les competències dels ens locals, estableix que en legislar, les Comunitats Autònomes, han de tenir en compte les responsabilitats i competències de les províncies, municipis i altres administracions territorials intracomunitàries, d’acord amb el que estableixen els estatuts d’autonomia , la Llei de Règim Local i aquesta Llei.

Per aquest motiu, la LGS estableix que els ajuntaments, sense perjudici de les competències de les altres administracions públiques, tindran les següents responsabilitats mínimes en relació amb l’obligat compliment de les normes i plans sanitaris:

a) Control sanitari del medi ambient: Contaminació atmosfèrica, proveïment d’aigües, sanejament d’aigües residuals, residus urbans i industrials.

b) Control sanitari d’indústries, activitats i serveis, transports, sorolls i vibracions.

c) Control sanitari d’edificis i llocs d’habitatge i convivència humana, especialment dels centres d’alimentació, perruqueries, saunes i centres d’higiene personal, hotels i centres residencials, escoles, campaments turístics i àrees d’activitat físic esportives i d’esbarjo.

d) Control sanitari de la distribució i subministrament d’aliments, begudes i altres productes, directament o indirectament relacionats amb l’ús o consum humans, així com els mitjans del seu transport.

e) Control sanitari dels cementiris i policia sanitària mortuòria.

Aquestes competències també es varen recollir a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, que en el seu article 25.2,j) estableix que els municipis han d’exercir, com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, pel que ara ens interessa, la protecció de la salubritat pública.

A més, les corporacions locals també han de participar en els òrgans de direcció de les Àrees de Salut i per això l’article 57 LGS estableix quins són els òrgans de les Àrees de Salut i pel que fa als òrgans de participació parla dels consells de salut d’Àrea, que són òrgans col·legiats de participació comunitària per a la consulta i el seguiment de la gestió.

Els consells de salut d’àrea estan constituïts per:

a) La representació dels ciutadans a través de les corporacions locals compreses en la seva demarcació, que suposarà el 50 per 100 dels seus membres.

b) Les organitzacions sindicals més representatives, en una proporció no inferior al 25 per 100, a través dels professionals sanitaris titulats.

c) L’Administració sanitària de l’Àrea de Salut.

Les seves funcions són:

a) Verificar l’adequació de les actuacions a l’Àrea de Salut a les normes i directrius de la política sanitària i econòmica.

b) Orientar les directrius sanitàries de l’Àrea, a l’efecte podran elevar mocions i informes als òrgans de direcció.

c) Proposar mesures a desenvolupar en l’Àrea de Salut per estudiar els problemes sanitaris específics de la mateixa, així com les seves prioritats.

d) Promoure la participació comunitària al si de l’Àrea de Salut.

e) Conèixer i informar l’avantprojecte del Pla de Salut de l’Àrea i de les seves adaptacions anuals.

f) Conèixer i informar la memòria anual de l’Àrea de Salut.

Per donar compliment al que preveuen els apartats anteriors, els Consells de Salut de l’Àrea podran crear òrgans de participació de caràcter sectorial.

La regulació de la salut pública a Catalunya

El legislador català, en l’article 67 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya estableix quines són les competències dels Ajuntaments i ens diu que els Ajuntaments participen en els òrgans del Servei Català de la Salut de la manera prevista per aquesta Llei.

En el marc del sistema sanitari públic de Catalunya, els Ajuntaments són competents per:

a) Prestar els serveis mínims obligatoris establerts per la legislació que regula el règim municipal pel que es refereix als serveis de salut i altres regulats en aquesta Llei.

b) Prestar els serveis necessaris per a donar compliment a les següents responsabilitats mínimes en relació amb l’obligat compliment de les normes i els plans sanitaris relatius a:

Control sanitari del medi ambient: contaminació, atmosfèrica, abastament d’aigües, sanejament d’aigües residuals, residus urbans i industrials.

Control sanitari d’indústries, activitats i serveis, transports, sorolls i vibracions.

Control sanitari d’edificis i llocs d’habitatge i de convivència humana, especialment dels centres d’alimentació, perruqueries, saunes i centres d’higiene personal, hotels i centres residencials, escoles, campaments turístics i àrees d’activitat físico-esportiva i d’esbarjo.

Control sanitari de la distribució i el subministrament d’aliments, begudes i altres productes, directament o indirectament relacionats amb l’ús o el consum humà, així com de llurs mitjans de transport.

Control sanitari dels cementiris i la policia sanitària mortuòria.

c) Promoure, en el marc de les legislacions sectorials, aquelles activitats i prestar els serveis sanitaris necessaris per tal de satisfer les necessitats i les aspiracions de llur comunitat de veïns i en particular:

La defensa dels consumidors i els usuaris de la sanitat.

La participació en la gestió de l’atenció primària de la salut.

La protecció de la sanitat ambiental.

La protecció de la salubritat pública.

d) Realitzar activitats complementàries de les que siguin pròpies d’altres Administracions públiques en les matèries objecte d’aquesta Llei, i en particular, pel que fa a l’educació sanitària, l’habitatge, la protecció del medi i de l’esport en els termes establerts en la legislació que regula el règim municipal.

e) Prestar els serveis relacionats amb les matèries objecte d’aquesta Llei derivats de l’exercici de les competències que en ells puguin delegar la Generalitat de Catalunya segons el termes establerts en la legislació que regula el règim municipal.

I per al desenvolupament de les funcions a què es refereix l’apartat anterior, els Ajuntaments poden sol·licitar el suport tècnic del personal i dels mitjans de les Regions i els Sectors Sanitaris en la demarcació dels quals es troben compresos.

El personal sanitari del Servei Català de la Salut que presti suport als Ajuntaments en la realització de les referides funcions té la consideració, només a aquests efectes, de personal al servei dels Ajuntaments.

També el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, estableix en el seu article 66.3 que són competències municipals, pel que ara ens interessa: g) Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d’usuaris i de consumidors, h) La protecció de la salubritat pública, i) La participació en la gestió de l’atenció primària de la salut.

Els Consells de Direcció de la Regió Sanitària

Pel que fa a la participació dels ajuntaments en les àrees de salut, hem de tenir en compte que a Catalunya, l’article 24 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, equipara les Àrees de Salut amb les Regions Sanitàries i en el seu article 24 estableix que el Consell de Direcció de la Regió sanitària està format per:

a) Sis representants del Departament de Sanitat i Seguretat Social.

b) Dos representants dels Consells Comarcals del territori de la Regió corresponent.

c) Dos representants dels Ajuntaments del territori de la Regió corresponent.

Els membres del Consell de Direcció de la Regió Sanitària són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social, a proposta de cada una de les representacions que el componen.

En el cas dels representants dels consells comarcals i els ajuntaments, la proposta ha d’ésser efectuada per les entitats associatives d’ens locals de Catalunya.

El nomenament es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que els interessats puguin ésser reelegits successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida.

El President del Consell, que té la representació institucional del Servei Català de la Salut en l’àmbit territorial de la Regió Sanitària, és nomenat pel Conseller de Sanitat i Seguretat Social d’entre els representants del Departament que en formen part.

El Vice-president és nomenat pel Conseller de Sanitat i Seguretat Social, a proposta i d’entre els representants de les Corporacions Locals.

A les sessions del Consell de Direcció assisteixen, amb veu però sense vot, el Gerent de la Regió Sanitària i, així mateix, un tècnic superior de la Regió escollit pel President, que actua com a Secretari.

Els Consells de Direcció dels Sectors Sanitaris

També hem de tenir en compte que a Catalunya l’article 33 de la LOSC estableix que la Regió Sanitària s’ordena en subunitats territorials integrades, que són conformades per un conjunt d’Àrees Bàsiques de Salut, i compten amb una estructura desconcentrada de direcció, gestió i participació comunitària, denominades Sectors Sanitaris, i l’article 34 de la LOSC estableix que el consell de direcció, que és l’ òrgan de govern del sector sanitari, és format pel nombre de representants del departament competent en matèria de salut i el nombre de representants dels ajuntaments i dels consells comarcals del territori del sector corresponent que determini en cada cas, per mitjà d’una ordre, el conseller o consellera del dit departament, amb consulta prèvia als ens locals del sector sanitari, atenent les característiques geogràfiques, socioeconòmiques, demogràfiques, laborals, epidemiològiques, culturals, climàtiques, de vies i mitjans de comunicació, i de dotació de recursos sanitaris de l’àmbit del sector corresponent.

La presidència del consell de direcció correspon a qui designi el conseller o consellera del departament competent en matèria de salut d’entre els representants d’aquest departament en el consell de direcció.

La representació del departament competent en matèria de salut, incloent-hi la presidència, ha d’ésser del 60%, i la representació dels ajuntaments i dels consells comarcals del territori del sector corresponent ha d’ésser del 40%. Es poden establir mecanismes de vot ponderat, que han de respectar els percentatges assenyalats.

El director o directora del sector sanitari assisteix al consell de direcció amb veu però sense vot, si no n’és membre. Si n’és membre, hi assisteix amb veu i vot.

Els membres del Consell de Direcció del Sector Sanitari són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social, a proposta de cada una de les representacions que el componen.

En el cas dels representants de les corporacions locals, la proposta ha d’ésser efectuada per les entitats associatives d’ens locals de Catalunya.

El nomenament es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que els interessats puguin ésser reelegits successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida.

D’acord amb l’article 35 de la LOSC correspon al Consell de Direcció del Sector Sanitari el desenvolupament de les funcions següents:

a) Elaborar el Pla de Salut en l’àmbit territorial del sector.

b) Analitzar els objectius del Sector i fer-ne el seguiment, adaptant els programes d’actuació sòcio-sanitària als esmentats objectius.

c) Conèixer l’escenari pressupostari corresponent a la regió sanitària a la qual pertany.

d) Aprovar la Memòria anual del Sector.

e) Avaluar de forma continuada la qualitat de l’assistència prestada pels centres, els serveis i els establiments adscrits al Sector i establir les mesures oportunes per tal de millorar-ne el funcionament.

f) Estudiar i establir les mesures adequades per tal de millorar l’organització i el funcionament intern de les diferents unitats que conformen el Sector Sanitari.

g) Definir la política de personal del Sector, d’acord amb les directrius establertes pels òrgans competents del Servei Català de la Salut.

Els acords del Consell de Direcció s’han d’adoptar per majoria absoluta dels membres que el componen.

Finalment els ajuntaments també s’han de coordinar, d’acord amb l’article 41 de la LOSC amb els equips d’atenció primària de les Àrees Bàsiques de Salut.

Pel que fa als Consells Comarcals

L’article 65 de la LOSC estableix que participen en els òrgans del Servei Català de la Salut de la manera prevista per aquesta Llei i en el seu article 66 estableix que són competents per a:

a) Coordinar els serveis sanitaris municipals entre ells i aquests amb els de la Generalitat, tot garantint una prestació integral en llur àmbit respectiu.

b) Fer activitats i prestar serveis sanitaris d’interès supramunicipal, especialment els referents al control sanitari del medi ambient, la salubritat pública, l’epidemiologia i la salut pública en general.

c) Participar en la planificació sanitària de la Generalitat d’acord amb el que preveu l’article 64.2.

d) Proporcionar suport informatiu i estadístic a l’Administració sanitària de la Generalitat pel que fa al desenvolupament de les seves funcions.

e) Participar activament en el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut i també en el Consell de Direcció de la Regió Sanitària corresponent.

A més de les competències assenyalades, les comarques han d’exercir aquelles altres que el Consell Executiu de la Generalitat i els municipis els deleguin o assignin d’acord amb el que estableix la legislació sobre règim local.

Trobareu més informació sobre les regions sanitàries i les àrees sanitàries, així com dels seus òrgans de gestió i participació en el següent enllaç extern al Cat Salut: http://catsalut.gencat.cat/ca/catsalut-territori/regions-sanitaries/

Els plans de salut i altres instruments

L’article 62 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya estableix que les línies directives i de desplegament de les activitats, els programes i els recursos del Servei Català de la Salut per a assolir les seves finalitats constitueixen el Pla de Salut de Catalunya.

El Pla de Salut és l’instrument indicatiu i el marc de referència per a totes les actuacions públiques en la matèria, en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya.

Aquest Pla de Salut de Catalunya és aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat, a proposta del Conseller de Sanitat i Seguretat Social, tenint en compte els objectius de la política socioeconòmica i de benestar social de la Generalitat de Catalunya i té un període de vigència de cinc anys.

L’article 63 estableix quin ha de ser el seu contingut:

a) Una valoració de la situació inicial, amb l’anàlisi dels recursos personals, materials i econòmics esmerçats, de l’estat de salut, dels serveis i els programes prestats, i de l’ordenació sanitària i jurídico-administrativa existent.

b) Els objectius i nivells a assolir quant a:

·         Indicadors de salut i malaltia.

·         Promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció sanitària i sòcio-sanitària i rehabilitació.

·         Homogeneïtzació i equilibri entre regions sanitàries.

·         Disposició i habilitació de centres, serveis i establiments.

·         Personal, organització administrativa, informació i estadística.

·         Eficàcia, qualitat, satisfacció dels usuaris i cost.

c) El conjunt dels serveis, els programes i les actuacions a desplegar, generals i per Regions Sanitàries.

d) Les previsions econòmiques i de finançament, generals i per Regions Sanitàries.

e) Els mecanismes d’avaluació de l’aplicació i el seguiment del Pla.

Com es formula aquest pla?

El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha de formular els criteris generals de la planificació sanitària, i ha de fixar els objectius, els índexs i els nivells bàsics a assolir en les matèries objecte d’inclusió en el Pla de Salut de Catalunya. Així mateix, ha d’establir la metodologia i el termini per a l’elaboració del Pla de Salut.

La Regió Sanitària, per mitjà del seu Consell de Direcció, ha de formular l’avantprojecte del Pla de Salut corresponent al seu àmbit territorial i d’activitats, escoltats els Consells Comarcals i basat en els respectius plans de salut de les Regions i dels Sectors sanitaris que conformen la Regió, que ha de tramitar al Consell de Direcció del Servei Català de la Salut.

El Pla sanitari corresponent als serveis i les prestacions comuns i generals és elaborat pel Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, el qual alhora aplega els plans de salut de les Regions i comprova llur adequació als criteris generals de planificació sanitària; les recomanacions i els suggeriments que se’n derivin són tramesos a les respectives Regions Sanitàries.

El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d’integrar els diferents plans juntament amb el pla d’actuacions del mateix Departament, ha de resoldre les qüestions pendents, i adequar el conjunt del Pla a les previsions de la política sanitària i econòmica.

El Pla de Salut de Catalunya, un cop aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat, s’ha de remetre al Parlament de Catalunya en el termini màxim de trenta dies a fi que el conegui.

Podem trobar més informació sobre els diferents Plans de Salut al portal extern del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya: http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/Pla_salut/

El Pla interdepartamental de salut pública

L’article 4 de la Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública estableix que el Pla interdepartamental de salut pública, coordinat amb el Pla de salut de Catalunya, en el qual s’integra, és l’eina de govern i el marc indicatiu de les accions de salut pública. Les seves propostes vinculen el Govern. Els departaments que tenen competències en àrees que incideixen en la salut de la població han de desplegar aquestes propostes.

El Govern aprova el Pla interdepartamental de salut pública a proposta del departament competent en matèria de salut. El Govern ha de presentar aquest pla al Parlament. La vigència del Pla interdepartamental de salut pública és la mateixa que la del Pla de salut de Catalunya.

L’elaboració del Pla interdepartamental de salut pública correspon als departaments que exerceixen competències en àrees que incideixen en la salut de la població. N’assumeix el lideratge el departament competent en matèria de salut per mitjà de la secretaria sectorial de salut pública i de l’òrgan competent en matèria de planificació sanitària, que han d’actuar de manera coordinada amb el Servei Català de la Salut.

El procediment d’elaboració del Pla interdepartamental de salut pública ha de garantir la participació de les administracions, les institucions, els agents socials i econòmics, les societats científiques, les corporacions professionals i la societat civil en general.

El Pla interdepartamental de salut pública ha de desenvolupar iniciatives destinades a afavorir la promoció específica de la salut de les dones, d’acord amb els plans de polítiques per a les dones aprovats pel Govern.

Trobarem més informació al següent enllaç extern a l’Agència de Salut Pública de Catalunya: http://salutpublica.gencat.cat/ca/sobre_lagencia/pinsap/

El Pla de seguretat alimentària

L’article 43 de la LSP estableix que el Pla de seguretat alimentària és el marc de referència per a les accions públiques en aquesta matèria de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals. Comprèn les línies directives i de desplegament de les actuacions i els programes que es duen a terme per a assolir les finalitats del Pla.

El procediment d’elaboració del Pla de seguretat alimentària ha de garantir la intervenció de les administracions, les institucions, les societats científiques i els professionals relacionats amb la seguretat alimentària, i també de la societat civil. El Govern, a proposta dels departaments competents en matèria de salut, agricultura, alimentació, ramaderia i pesca, aprova el Pla. El Govern ha de trametre aquest pla al Parlament.

El Pla de seguretat alimentària té la mateixa vigència que el Pla de salut de Catalunya.

El Pla de seguretat alimentària ha d’incloure:

a) Els objectius de seguretat alimentària pel que fa als àmbits següents: la innocuïtat dels aliments; la sanitat, la nutrició i el benestar dels animals; la sanitat vegetal; els productes zoosanitaris i fitosanitaris, i la contaminació ambiental, si afecten directament la seguretat alimentària.

b) El conjunt dels serveis, els programes i les actuacions que s’han de desenvolupar.

c) Els mecanismes d’avaluació dels objectius i del seguiment del Pla.

Trobarem més informació sobre el Pla de seguretat alimentària en el següent enllaç extern a l’Agència de Seguretat Alimentària de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1299/index.html

La participació de la ciutadania en temes de salut

A banda dels òrgans que hem comentat abans, dels Consells de Direcció de la Regió Sanitària i dels Consells de Direcció dels Sectors Sanitaris, els municipis, poden crear òrgans participatius i en aquest cas, òrgans participatius en l’àmbit de la salut.

El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya estableix en el seu article 154 que les corporacions locals han de facilitar la més àmplia informació sobre llur activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida local, sense que aquestes formes, mitjans i procediments de participació, creats en l’exercici de llur potestat d’autoorganització, no disminueixen les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius.

Article: La salut i la sanitat pública als municipis

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: https://laciutatambllei.wordpress.com

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.