En un altre article d’aquest mateix bloc ja vaig analitzar el règim de recursos en via administrativa que podíem interposar contra els actes de les administracions públiques i ja vaig comentar que en temes tributaris hi havia un règim de recursos específic.
Aquests tipus de reclamacions o recursos són específics per anar en contra els actes d’aplicació i efectivitat dels tributs i altres ingressos de dret públic de les entitats locals i per això tenen un àmbit diferenciat.
L’article 5.3 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària -LGT- estableix que les entitats locals exerceixen les competències relatives a l’aplicació dels tributs i l’exercici de la potestat sancionadora derivada d’aquesta aplicació, així com la funció revisora en via administrativa dels actes dictats en l’exercici d’aquelles, amb l’abast i en els termes previstos a la normativa que sigui aplicable i el seu sistema de fonts.
L’article 112.4 de la LPACAP estableix que les reclamacions economicoadministratives s’han d’ajustar als procediments que estableix la seva legislació específica i l’article 137 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local -LBRL- estableix que hi ha d’haver un òrgan especialitzat en les següents funcions:
| a) El coneixement i resolució de les reclamacions sobre actes de gestió, liquidació, recaptació i inspecció de tributs i ingressos de dret públic, que siguin de competència municipal. |
| b) El dictamen sobre els projectes d’ordenances fiscals. |
| c) En el cas de ser requerit pels òrgans municipals competents en matèria tributària, l’elaboració d’estudis i propostes en aquesta matèria. |
Cal tenir molt present que aquestes resolucions posen fi a la via administrativa i per tant, contra ella només cabrà la interposició del recurs contenciós-administratiu, malgrat que com hem dit abans, els interessats podran, amb caràcter potestatiu, presentar prèviament contra els actes de gestió, liquidació, recaptació i inspecció de tributs i ingressos de dret públic, que siguin de competència municipal, el recurs de reposició regulat en l’article 14.2 de la Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals -RDLHL-.
Aquest tipus de reclamació s’entén sense perjudici dels supòsits en què la llei preveu la reclamació economicoadministrativa davant els tribunals economicoadministratius de l’Estat que es regulen al Reial Decret 520/2005, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, en matèria de revisió en via administrativa.
L’òrgan resolutori d’aquests tipus de recursos en l’àmbit de les administracions locals
Composició
L’òrgan estarà constituït per un nombre imparell de membres, amb un mínim de tres, designats pel Ple, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels membres que legalment l’integren, d’entre persones de reconeguda competència tècnica, i cessaran per alguna de les següents causes:
- a) A petició pròpia.
- b) Quan ho acordi el Ple amb la mateixa majoria que per al seu nomenament.
- c) Quan siguin condemnats mitjançant sentència ferma per delicte dolós.
- d) Quan siguin sancionats mitjançant resolució ferma per la comissió d’una falta disciplinària molt greu o greu.
Només el Ple podrà acordar la incoació i la resolució del corresponent expedient disciplinari, que es regirà, en tots els seus aspectes, per la normativa aplicable en matèria de règim disciplinari als funcionaris de l’ajuntament.
Funcionament
El seu funcionament s’ha de fonamentar en criteris d’independència tècnica, celeritat i gratuïtat.
La seva composició, competències, organització i funcionament, així com el procediment de les reclamacions es regularà per reglament aprovat pel Ple, d’acord en tot cas amb el que estableix la Llei general tributària i en la normativa estatal reguladora de les reclamacions econòmicadministratives , sense perjudici de les adaptacions necessàries en consideració a l’àmbit d’actuació i funcionament de l’òrgan.
El recurs potestatiu de reposició en l’àmbit de les reclamacions economicoadministratives
Aquest recurs es pot interposar contra tots els actes dictats per les entitats locals en via de gestió dels seus tributs propis i dels seus restants ingressos de dret públic.
Això s’entén sense perjudici dels casos en què la Llei prevegi la possibilitat de formular reclamacions economicoadministratives contra actes dictats en via de gestió dels tributs locals; en aquests casos, quan els actes els hagi dictat una entitat local, aquest recurs de reposició ha de ser previ a la reclamació economicoadministrativa.
I és competent per conèixer del recurs de reposició i resoldre l’òrgan de l’entitat local que hagi dictat l’acte administratiu impugnat.
El recurs s’ha de resoldre en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la presentació, amb excepció dels casos que regulen els paràgrafs j) i k) anteriors, en què el termini es computa des del dia següent a aquell en què es formulin les al·legacions o es deixin transcórrer els terminis assenyalats.
El recurs s’entén desestimat quan no s’hi hagi dictat resolució dins de termini.
La denegació presumpta no eximeix de l’obligació de resoldre el recurs.
La resolució expressa del recurs s’ha de produir sempre de manera escrita.
Aquesta resolució, que sempre ha de ser motivada, ha de contenir una referència succinta als fets i a les al·legacions del recurrent, i ha d’expressar de manera clara les raons per les quals es confirma o revoca de manera total o parcial l’acte impugnat.
La resolució expressa ha de ser notificada al recurrent i als altres interessats, si n’hi ha, en el termini màxim de 10 dies des que aquella es produeixi.
Contra la resolució del recurs de reposició no es pot interposar aquest recurs una altra vegada, però i els interessats hi poden interposar directament recurs contenciós administratiu, tot això sense perjudici dels casos en què la Llei preveu la interposició de reclamacions economicoadministratives contra actes dictats en via de gestió dels tributs locals.
Termini d’interposició
El recurs de reposició s’ha d’interposar dins el termini d’un mes comptat de l’endemà de la notificació expressa de l’acte la revisió del qual se sol·licita o al de finalització del període d’exposició pública dels corresponents padrons o matrícules de contribuents o obligats al pagament.
Legitimació
| Aquest recurs el poden interposar: |
| 1r Els subjectes passius i, si s’escau, els responsables dels tributs, així com els obligats a efectuar l’ingrés de dret públic de què es tracti. |
| 2n Qualsevol altra persona els interessos legítims i directes de la qual siguin afectats per l’acte administratiu de gestió. |
Tal i com passa amb tots els altres recursos administratius, els recurrents poden comparèixer per si mateixos o per mitjà d’un representant, sense que sigui preceptiva la intervenció d’un advocat ni procurador.
| A l’hora de presentar el recurs s’han de fer constar les dades següents: |
| Les circumstàncies personals del recurrent i, si s’escau, del seu representant, amb indicació del número del document nacional d’identitat o del codi identificador. |
| L’òrgan davant el qual es formula el recurs. |
| L’acte administratiu que es recorre, la data en què es va dictar, número de l’expedient i altres dades relatives a aquell que es considerin convenients. |
| El domicili que assenyali el recurrent a l’efecte de notificacions. |
| El lloc i la data d’interposició del recurs. |
| A l’escrit d’interposició es formulen les al·legacions tant sobre qüestions de fet com de dret. Amb aquest escrit s’han de presentar els documents que serveixin de base a la pretensió que s’exerceix. |
| Si se sol·licita la suspensió de l’acte impugnat, a l’escrit d’iniciació del recurs s’han d’adjuntar els justificants de les garanties constituïdes. |
Accés a l’expedient
Si la persona interessada necessita l’expedient de gestió o les actuacions administratives per formular les seves al·legacions, ha de comparèixer amb aquesta finalitat davant l’oficina gestora a partir de l’endemà de la notificació de l’acte administratiu que s’impugna i abans que finalitzi el termini d’interposició del recurs.
L’oficina o dependència de gestió, sota la responsabilitat del seu cap, té l’obligació de posar de manifest a l’interessat l’expedient o les actuacions administratives que es requereixin.
Suspensió de l’acte impugnat
Tal i com hem comentat abans, per la resta de recursos, cal tenir en compte que, també en aquest cas, la interposició del recurs de reposició no suspèn l’execució de l’acte impugnat, amb les conseqüències legals consegüents, incloent-hi la recaptació de quotes o drets liquidats, interessos i recàrrecs.
Però si que els actes d’imposició de sancions tributàries queden automàticament suspesos de conformitat amb el que preveu la Llei general tributària.
| No obstant això, i en els mateixos termes que a l’Estat, es pot suspendre l’execució de l’acte impugnat mentre duri la substanciació del recurs aplicant el que estableixen el Reial decret 2244/1979, de 7 de setembre, pel qual es reglamenta el recurs de reposició previ a l’econòmic administratiu, i el Reial decret 391/1996, d’1 de març, pel qual s’aprova el Reglament de procediment en les reclamacions economicoadministratives, amb les especialitats següents: |
| En tot cas és competent per tramitar i resoldre la sol·licitud l’òrgan de l’entitat local que va dictar l’acte. |
| Les resolucions desestimatòries de la suspensió només són susceptibles d’impugnació en via contenciosa administrativa. |
| Quan s’interposi recurs contenciós administratiu contra la resolució del recurs de reposició, la suspensió acordada en via administrativa es manté, sempre que hi hagi garantia suficient, fins que l’òrgan judicial competent adopti la decisió que correspongui en relació amb aquesta suspensió. |
Altres persones interessades
Si de l’escrit inicial o de les actuacions posteriors en resulten altres interessats diferents del recurrent, se’ls ha de comunicar la interposició del recurs perquè en el termini de cinc dies al·leguin el que convingui al seu dret.
Extensió de la revisió
S’ha de tenir molt en compte també que la revisió sotmet a coneixement de l’òrgan competent, perquè emeti resolució, totes les qüestions que ofereixi l’expedient, hagin estat o no plantejades en el recurs.
Si l’òrgan considera pertinent examinar i resoldre qüestions no plantejades pels interessats, les ha d’exposar als qui estiguin personats en el procediment i els ha de concedir un termini de cinc dies per formular al·legacions.
Altres recursos en temes de matèria tributària
L’article 14.1 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals -RDLHL- estableix que respecte dels procediments especials de revisió dels actes dictats en matèria de gestió tributària, cal atenir-se al que disposa l’article 110 de la LBRL, i els paràgrafs següents:
| a) La devolució d’ingressos indeguts i la rectificació d’errors materials en l’àmbit dels tributs locals s’han d’ajustar al que disposen els articles 32 i 220 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària -LGT-. |
| b) En cap cas no són revisables els actes administratius confirmats per una sentència judicial ferma. |
Els actes dictats en matèria de gestió dels restants ingressos de dret públic de les entitats locals, també estan sotmesos als procediments especials de revisió.
Reclamar la devolució d’ingressos indeguts
Pel que fa a la devolució d’ingressos indeguts per part de l’administració, l’article 32 de la LGT estableix que l’Administració tributària ha de retornar als obligats tributaris, als subjectes infractors o als successors dels uns i dels altres, els ingressos que indegudament s’hagin efectuat en el Tresor Públic en ocasió del compliment de les seves obligacions tributàries o del pagament de sancions.
Amb la devolució d’ingressos indeguts l’Administració tributària ha d’abonar l’interès de demora que regula l’article 26 de la LGT, sense necessitat que l’obligat tributari el sol·liciti.
A aquests efectes, l’interès de demora es merita des de la data en què s’hagi realitzat l’ingrés indegut fins a la data en què s’ordeni el pagament de la devolució. Les dilacions en el procediment per causa imputable a l’interessat no es tenen en compte a efectes del còmput del període a què es refereix el paràgraf anterior.
Quan es procedeixi a la devolució d’un ingrés indegut derivat d’una autoliquidació ingressada en diversos terminis, s’entén que la quantitat retornada es va ingressar en l’últim termini i, si no resulta una quantitat suficient, la diferència es considera satisfeta en els terminis immediatament anteriors.
Procediment per a la devolució d’ingressos indeguts
L’article 221 de la LGT defineix el procediment i ens diu que el reconeixement del dret a la devolució d’ingressos indeguts s’iniciad’ofici o a instància de l’interessat, en els casos següents:
| a) Quan s’hagi produït una duplicitat en el pagament de deutes tributaris o sancions. |
| b) Quan la quantitat pagada hagi estat superior a l’import a ingressar resultant d’un acte administratiu o d’una autoliquidació. |
| c) Quan s’hagin ingressat quantitats corresponents a deutes o sancions tributaris després d’haver transcorregut els terminis de prescripció. En cap cas es retornen les quantitats pagades que hagin servit per obtenir l’exoneració de responsabilitat en els supòsits que preveu l’apartat 2 de l’article 180 d’aquesta Llei. |
| d) Quan ho estableixi la normativa tributària. Reglamentàriament s’ha de desplegar el procediment que preveu aquest apartat, al qual és aplicable el que disposa l’apartat 2 de l’article 220 d’aquesta Llei. |
Actes amb fermesa
En aquests casos l’article 221.3 de la LGT estableix que es pot sol·licitar únicament la devolució d’aquest instant o promovent la revisió de l’acte mitjançant algun dels procediments especials de revisió que estableixen els paràgrafs a, c i d de l’article 216 de la LGT i mitjançant el recurs extraordinari de revisió que regula l’article 244 d’aquesta Llei.
| Els supòsits a) c) i d) de l’article 216 de la LGT estableixen les següents classes de procediments especials de revisió: |
| a) Revisió d’actes nuls de ple dret. |
| c) Revocació. |
| d) Rectificació d’errors. |
Procediment de revisió d’actes nuls de ple dret
L’article 217 de la LGT estableix que es pot declarar la nul·litat de ple dret dels actes dictats en matèria tributària, com també de les resolucions dels òrgans economicoadministratius, que hagin exhaurit la via administrativa o que no hagin estat objecte de recurs en termini, en els casos següents:
| a) Que lesionin els drets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional. |
| b) Que hagin estat dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o |
| del territori. |
| c) Que tinguin un contingut impossible. |
| d) Que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta. |
| e) Que hagin estat dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment |
| establert per fer-ho o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de |
| la voluntat als òrgans col·legiats. |
| f) Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per adquirir-los. |
| g) Qualsevol altre que estableixi expressament una disposició de rang legal. |
El procediment per declarar la nul·litat a què es refereix aquest article es pot iniciar:
- a) Per acord de l’òrgan que va dictar l’acte o del seu superior jeràrquic.
- b) A instància de l’interessat.
Es pot acordar motivadament la inadmissió a tràmit de les sol·licituds formulades pels interessats, sense necessitat de demanar dictamen de l’òrgan consultiu, quan l’acte no sigui ferm en via administrativa o la sol·licitud no es basi en cap de les causes de nul·litat de l’apartat 1 d’aquest article o manifestament no tingui fonament, i també en el cas que s’hagin desestimat quant al fons altres sol·licituds substancialment iguals.
En el procediment s’ha de donar audiència a l’interessat i han de ser escoltats aquells als quals l’acte va reconèixer drets o aquells els interessos dels quals van resultar afectats per l’acte.
La declaració de nul·litat requereix dictamen favorable previ del Consell d’Estat o òrgan equivalent de la respectiva comunitat autònoma, si n’hi ha.
En l’àmbit de competències de l’Estat, la resolució d’aquest procediment correspon al ministre d’Hisenda.
El termini màxim per notificar resolució expressa és d’un any des que l’interessat presenti la sol·licitud o des que se li notifiqui l’acord d’iniciació d’ofici del procediment.
El transcurs del termini que preveu el paràgraf anterior sense que s’hagi notificat resolució expressa produeix els efectes següents:
- a) La caducitat del procediment iniciat d’ofici, sense que això impedeixi que es pugui iniciar de nou un altre procediment posteriorment.
- b) La desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud, si el procediment s’ha iniciat a instància de l’interessat.
La resolució expressa o presumpta o l’acord d’inadmissió a tràmit de les sol·licituds dels interessats exhaureixen la via administrativa.
La revocació
L’article 219 de la LGT estableix que l’Administració tributària pot revocar els seus actes en benefici dels interessats quan es consideri que infringeixen manifestament la llei, quan circumstàncies sobrevingudes que afectin una situació jurídica particular posin de manifest la improcedència de l’acte dictat, o quan la tramitació del procediment hagi produït indefensió als interessats.
La revocació no pot constituir, en cap cas, dispensa o exempció no permesa per les normes tributàries, ni ser contrària al principi d’igualtat, a l’interès públic o a l’ordenament jurídic.
La revocació només és possible mentre no hagi transcorregut el termini de prescripció.
El procediment de revocació s’inicia sempre d’ofici, i és competent per declarar-la l’òrgan que es determini reglamentàriament, que ha de ser diferent de l’òrgan que va dictar l’acte.
En l’expedient es dóna audiència als interessats i s’hi ha d’incloure un informe de l’òrgan amb funcions d’assessorament jurídic sobre la procedència de la revocació de l’acte.
El termini màxim per notificar la resolució expressa és de sis mesos des de la notificació de l’acord d’iniciació del procediment.
Transcorregut el termini establert en el paràgraf anterior sense que s’hagi notificat resolució expressa, es produeix la caducitat del procediment.
Les resolucions que es dictin en aquest procediment exhaureixen la via administrativa.
Rectificació d’errors
L’article 220 de la LGT també ens diu que l’òrgan o organisme que hagi dictat l’acte o la resolució de la reclamació ha de rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a instància de l’interessat, els errors materials, de fet o aritmètics, sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció.
En particular, s’han de rectificar per aquest procediment els actes i les resolucions de les reclamacions economicoadministratives en què s’hagi incorregut en error de fet que resulti dels propis documents incorporats a l’expedient.
La resolució ha de corregir l’error en la quantia o en qualsevol altre element de l’acte o resolució que es rectifica.
El termini màxim per notificar resolució expressa és de sis mesos des que es presenti la sol·licitud per l’interessat o des que se li notifiqui l’acord d’iniciació d’ofici del procediment.
| El transcurs del termini que preveu el paràgraf anterior sense que s’hagi notificat resolució expressa produeix els efectes següents: |
| a) La caducitat del procediment iniciat d’ofici, sense que això impedeixi que es pugui iniciar de nou un altre procediment posteriorment. |
| b) La desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud, si el procediment s’ha iniciat a instància de l’interessat. |
Les resolucions que es dictin en aquest procediment són susceptibles de recurs de reposició i de reclamació economicoadministrativa.
Article: Com funcionen les reclamacions economicoadministratives?
Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas
Publicat al blog: https://laciutatambllei.wordpress.com
Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat en aquest blog. Ara bé, WordPress, com a titular del domini, pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà en l’espai inferior de l’article.
En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.
L’article 112.1 de la LPACAP estableix que contra les resolucions i els actes de tràmit, si aquests últims decideixen directament o indirectament el fons de l’afer, determinen la impossibilitat de continuar el procediment, produeixen indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims, els interessats poden interposar els recursos d’alçada i potestatiu de reposició, que pertoca fundar en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat previstos als articles 47 i 48 d’aquesta Llei.
Si, perquè recordem que l’article 38 de la LPACAP estableix que els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiu són executius i que l’article 39.1 de la mateixa LPACAP estableix que els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiu es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dictin, llevat que aquests disposin una altra cosa.
Quan s’hagi de resoldre una pluralitat de recursos administratius que tinguin l’origen en un mateix acte administratiu i s’hagi interposat un recurs judicial contra una resolució administrativa o bé contra el corresponent acte presumpte desestimatori, l’òrgan administratiu pot acordar la suspensió del termini per resoldre fins que es dicti un pronunciament judicial.
L’article 122. de la LPACAP estableix que el termini per interposar el recurs d’alçada és d’un mes, si l’acte és exprés. Si, un cop transcorregut aquest termini, no s’ha interposat el recurs, la resolució és ferma a tots els efectes.
Un cop transcorregut aquest termini, únicament es pot interposar un recurs contenciós administratiu, sense perjudici, si s’escau, de la procedència del recurs extraordinari de revisió.
Els crèdits per a despeses s’han de destinar exclusivament a la finalitat específica per a la qual hagin estat autoritzats en el pressupost general de l’entitat local o per les seves modificacions degudament aprovades.
Les obligacions o despeses sotmeses a la fiscalització limitada han de ser objecte d’una altra plena amb posterioritat, exercida sobre una mostra representativa dels actes, documents o expedients que van donar origen a la fiscalització, mitjançant l’aplicació de tècniques de mostreig o auditoria, amb la finalitat de verificar que s’ajusten a les disposicions aplicables en cada cas i determinar el grau del compliment de la legalitat en la gestió dels crèdits.
Aquest informe atendrà únicament a aspectes i comeses pròpies de l’exercici de la funció fiscalitzadora, sense incloure qüestions d’oportunitat o conveniència de les actuacions que fiscalitzi.
L’aprovació del pressupost implica aprovar el destí de totes les despeses públiques i per tant, de l’execució de les polítiques associades a aquelles despeses i per aquest motiu, l’article 172 del RDLHL estableix que els crèdits per a despeses s’han de destinar exclusivament a la finalitat específica per a la qual hagin estat autoritzats en el pressupost general de l’entitat local o per les seves modificacions degudament aprovades.
El nombre d’exercicis a què es poden aplicar les despeses esmentades als paràgrafs a), b) ie) de l’apartat anterior no serà superior a quatre.
L’expedient, que haurà de ser prèviament informat per la Intervenció, se sotmetrà a l’aprovació del Ple de la corporació, amb subjecció als mateixos tràmits i requisits que els pressupostos. Seran així mateix, d’aplicació, les normes sobre informació, reclamació i publicitat dels pressupostos a què fa referència l’article 169 del RDLHL.
Dins del mateix termini s’han de formular, si s’escau, els motius de disconformitat amb aquesta. En cas que no s’efectuï en el termini esmentat, s’entén que s’han acceptat els béns o s’ha verificat de conformitat la prestació dels serveis.
El pressupost es considerarà definitivament aprovat si durant l’esmentat termini no s’haguessin presentat reclamacions; en cas contrari, el Ple disposarà d’un termini d’un mes per resoldre-les.
Cap administració pública pot incórrer en dèficit estructural, definit com a dèficit ajustat del cicle, net de mesures excepcionals i temporals.
El primer d’aquests principis es regula a l’article 25 de la LRJSP i ens diu que la potestat sancionadora de les administracions públiques s’ha d’exercir quan hagi estat reconeguda expressament per una norma amb rang de llei, amb aplicació del procediment previst per al seu exercici i d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques i, quan es tracti d’entitats locals, de conformitat amb el que disposa el títol XI de la Llei 7/1985, de 2 d’abril.
S’ha de ser-ne responsable perquè et puguin sancionar, per això l’article 28 de la LRJSP estableix que només es poden sancionar per fets constitutius d’infracció administrativa les persones físiques i jurídiques, així com, quan una llei els reconegui capacitat d’obrar, els grups d’afectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms que siguin responsables d’aquells a títol de dol o culpa.
Ja hem dit que l’administració pública, quan actua ho fa mitjançant actes administratius, que ja siguin resolutoris o de tràmit i que per fer-ho cal que segueixi escrupolosament el procediment administratiu. Doncs bé, al que ja vam dir al parlar del 
L’article 89.2 de la LPACAP estableix que una vegada conclosa la instrucció del procediment, l’òrgan instructor ha de formular una proposta de resolució que ha de ser notificada als interessats. 
Així doncs, quan les administracions públiques adopten una decisió, ja sigui resolutòria o de tràmit, declarativa, executiva, consultiva, o de qualsevol altra classe, quan ha estat adoptada en exercici d’una potestat administrativa, seguint el procediment administratiu estant fent un acte administratiu.
Doncs l’article 51 de la LPACAP estableix que l’òrgan que declari la nul·litat o anul·li les actuacions ha de disposar sempre la conservació d’aquells actes i tràmits el contingut dels quals s’hauria mantingut igual si no s’hagués comès la infracció.
El més normal seria que s’iniciés per iniciativa pròpia de l’administració quan tingués coneixement directe o indirecte de les circumstàncies, conductes o fets objecte del procediment per part de l’òrgan que té atribuïda la competència d’iniciació, per exemple quan es detecta una infracció administrativa, quan un ciutadà o ciutadana no paga els seus tributs, etc…
L’article 82 de la LPACAP estableix que un cop instruïts els procediments, i immediatament abans de redactar la proposta de resolució, s’han de posar de manifest als interessats o, si s’escau, als seus representants, per a la qual cosa s’han de tenir en compte les limitacions previstes si s’escau a la Llei 19/2013, de 9 de desembre.
Fins ara hem parlat de la tramitació ordinària del procediment administratiu, però l’article 96 de la LPACAP estableix que quan raons d’interès públic o la falta de complexitat del procediment ho aconsellin, les administracions públiques poden acordar, d’ofici o a sol·licitud de l’interessat, la tramitació simplificada del procediment.
Per altra banda, l’article 94 de la LPACAP ens diu que tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud o, quan això no estigui prohibit per l’ordenament jurídic, renunciar als seus drets.
Cal tenir en compte que l’article 53 de la LPACAP estableix que tenim dret a no presentar documents originals llevat que, de manera excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. En cas que, excepcionalment, hagin de presentar un document original, tenen dret a obtenir-ne una còpia autenticada.
Un cas molt comú en els nostres municipis, són les sol·licituds de responsabilitat patrimonial contra l’administració, per exemple, per una caiguda en el carrer per un paviment en mal estat. Ja vaig parlar d’aquest tipus de reclamacions en un altre article que 
Un cop presentada la nostra sol·licitud, amb tota la documentació que l’acompanyi, l’administració procedirà a obrir el corresponent expedient administratiu.
Malgrat que l’administració, com hem vist està obligada a resoldre sempre, quan en el procediment s’hagi iniciat amb la nostra sol·licitud i no s’hagi resolt en el termini que hem comentat abans, sense que s’hagi notificat cap resolució expressa, això ens legitima per entendre-la estimada per silenci administratiu, excepte en els supòsits en què una norma amb rang de llei o una norma de dret de la Unió Europea o de dret internacional aplicable a Espanya estableixin el contrari. així s’estableix a l’article 24.1 de la LPACAP.
És interessant assenyalar, pel que ara ens interessa, que l’article 87.1 de l’EAC estableix que els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipal.
Ja hem vist els diferents tipus d’administracions i de governs que tenim, però la pregunta inicial que ens fèiem era per què serveixen aquestes administracions públiques?
De totes formes pot passar que l’establiment o la prestació d’aquests serveis no sigui possible o de molt difícil compliment, i en aquests casos, els municipis poden sol·licitar al Govern de la Generalitat la dispensa de l’obligació de prestar-los. Quan passi això correspon a la comarca de prestar els serveis municipals obligatoris.
Suposem que un ciutadà cau a la vorera perquè o bé les rajoles estan trencades, o bé perquè hi ha elements que sobresurten d’obres anteriors o d’elements del mobiliari urbà que no han estat retirats, o bé hi ha una tapa de registre, ja sigui del clavegueram, de les senyals de circulació, de l’enllumenat públic o del serveis de gas, electricitat o telefonia que presenta alguna deficiència que provoca la caiguda i això està associat a una manca de manteniment o de vigilància de l’estat de la via pública.
El Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals estableix, en el seu article 3.1, en concordança amb el seu article 4 que els carrers són béns de domini públic, per estar afectes a l’ús públic i correspon als ens locals la seva conservació i la funció de policia per garantir que es pugui transitar amb seguretat i sense perill per part de les persones vianants, segons es desprèn també dels articles 25.2.d) i 26.1.a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
L’article 34.2, de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, estableix que la indemnització es calcula d’acord amb els criteris de valoració establerts a la legislació fiscal, d’expropiació forçosa i altres normes aplicables, amb ponderació, si s’escau, de les valoracions predominants al mercat.
L’article 67.2 de la Llei 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas estableix que en la sol·licitud d’inici del procediment de responsabilitat la persona interessada pot proposar les proves que consideri oportunes.
L’article 55.1.b) de la 
L’article 142 de la
L’article 54 de la 
L’article 52.g) de la 
En el cas de les cuines i dels menjadors escolars, la